Sentència del Tribunal Constitucional relatiu al recurs d'empara 2003-7-RE, del 9- 9-2003.

Causa 2003-7-RE

Número de registre: 244-2003. Recurs d'empara

Sentència del dia 9 de setembre del 2003

En nom del Poble Andorrà;

El Tribunal Constitucional;

Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el 14 de maig del

2003 per la representació processal del Sr. M. A. M. F. mitjançant el qual

interposa recurs d'empara contra les sentències del 25 de novembre del 2002 i

del 21 de març del 2003, dictades pel Tribunal de Corts i per la Sala Penal del

Tribunal Superior de Justícia, respectivament, per haver-se produït una

presumpta vulneració del dret a la presumpció d'innocència, del dret a la

jurisdicció i del dret a obtenir una resolució fonamentada en dret, reconeguts a

l'article 10 de la Constitució i atès que sol·licita al Tribunal Constitucional que

dicti sentència declarant la vulneració dels drets fonamentals al·legats

"atorgant-li l'empara sol·licitada, anul·lant aquelles resolucions i retrotraient les

actuacions del procés fins al moment anterior de dictar-se la sentència del M.I.

Tribunal Superior de Justícia, a fi que es dicti altra sentència en la qual no es

produeixi la vulneració dels drets fonamentals del Sr. M. A. M. F.";

Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 98 c) i 102 b);

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV,

capítol sisè;

Vist l'aute del Tribunal Constitucional del 30 de juny del 2003, que va admetre a

tràmit el recurs d'empara interposat per la representació processal del Sr. M. A.

M. F.;

Vistes les conclusions formulades, dintre de termini, per la representació

processal del recurrent i pel Ministeri Fiscal;

Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Miguel Ángel Aparicio Pérez;

Antecedents

Primer

Mitjançant sentència del 25 de novembre del 2002, el Tribunal de Corts va

condemnar al Sr. M. A. M. F. com a responsable penalment, en concepte

d'autor de cinc delictes majors, dos d'ells continuats, d'abusos deshonestos

amb menors de dotze anys i amb prevalença d'autoritat o situació, sense la

concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la

pena de quatre anys de presó ferma, a l'expulsió temporal per quinze anys i a

la inhabilitació per exercir càrrecs o oficis relacionats amb menors durant deu

anys, així com a indemnitzar a les víctimes.

Segon

El 13 de desembre del 2002, la representació processal del recurrent, va

interposar recurs d'apel·lació contra la sentència esmentada. El Ministeri Fiscal

es va afegir més tard a aquest recurs demanant un augment de la pena. La

Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, mitjançant sentència del 21 de

març del 2003, va estimar parcialment els recursos d'apel·lació, modificant

parcialment la sentència recorreguda únicament en el sentit de condemnar al

Sr. M. A. M. F. a la pena de quatre anys de presó, dels quals dos anys ferms i

la resta condicional, a l'expulsió definitiva del Principat i a la inhabilitació per

exercir càrrecs o oficis relacionats amb menors. Confirmant les demés

disposicions de la sentència recorreguda.

Tercer

El 4 d'abril del 2003, la representació processal del Sr. M. A. M. F. va presentar

un incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència dictada pel Tribunal

Superior de Justícia per una presumpta vulneració del dret a la presumpció

d'innocència i del dret a obtenir una resolució fonamentada en dret.

El 24 d'abril del 2003, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar

un aute mitjançant el qual desestimava l'incident de nul·litat manifestant que

"aquest incident de nul·litat no pot ser confós amb una tercera instància

jurisdiccional tendint a la verificació o a la valoració de les proves", i afegeix que

aquesta Sala "ha valorat les proves de manera selectiva i detallada" i que ha

motivat la seva resolució.

Quart

El 14 de maig del 2003, la representació processal del Sr. M. A. M. F. va

presentar un recurs d'empara contra les sentències del 25 de novembre del

2002 i del 21 de març del 2003, dictades pel Tribunal de Corts i per la Sala

Penal del Tribunal Superior de Justícia, respectivament.

En el seu escrit, la representació processal del recurrent al·lega que el Tribunal

de Corts i el Tribunal Superior de Justícia han vulnerat els seus drets a la

presumpció d'innocència i a obtenir una decisió fonamentada en dret ja que

durant tot el procés "ens trobem amb una clara manca probatòria sobre la

culpabilitat del Sr. M., no existint la mínima prova sobre els suposats fets

succeïts a les menors" i tampoc han exposat "els motius precisos per no

absoldre ni inadmetre els fets i al·legacions esgrimides per aquesta

representació per absoldre al Sr. M., així com tampoc els fets objectius emprats

per condemnar-lo". I afegeix que també se li ha vulnerat el dret a la jurisdicció

en relació amb el principi d'igualtat perquè el Codi de procediment penal dóna

als expulsats i als no expulsats un tracte discriminatori al impedir que els

condemnats que han estat expulsats puguin obtenir els beneficis de

semillibertat i llibertat condicional la qual cosa "implica un accés a la jurisdicció

penal en una clara desigualtat (..) en no tenir accés als mateixos beneficis".

També manifesta, pel que fa al recurs d'apel·lació reconvencional interposat pel

Ministeri Fiscal sol·licitant un augment de la pena imposada, que "la llibertat i la

decisió dels processats per interposar recurs es veu minvada per la possibilitat

d'obtenir una sentència superior a la dictada pels tribunals inferiors, vulnerant a

criteri d'aquesta part el que disposa l'article 10 de la Constitució Andorrana

respecte del dret a la jurisdicció i a la defensa".

Per acabar, el recurrent sol·licita al Tribunal Constitucional que dicti sentència

declarant la vulneració dels drets fonamentals al·legats "atorgant-li l'empara

sol·licitada, anul·lant aquelles resolucions i retrotraient les actuacions del

procés fins al moment anterior de dictar-se la sentència del M.I. Tribunal

Superior de Justícia, a fi que es dicti altra sentència en la qual no es produeixi

la vulneració dels drets fonamentals del Sr. M. A. M. F.".

Cinquè

El 3 de juny del 2003, el Ministeri Fiscal va presentar el seu informe mitjançant

el qual recorda, una vegada més, que el recurrent pretén convertir el recurs

d'empara constitucional en una instància cassacional o una tercera instància i

manifesta que les resolucions recorregudes han estat "plenament raonades i

fonamentades en dret, sense que es pugui apreciar en les mateixes vulneració

del principi de presumpció d'innocència, ja que tal com resulta acreditat en les

actuacions, en...