Sentència del Tribunal Constitucional del 4-6-2012 relativa a l’acció incidental 2011-1-PI.

Causa 2011-1-PI

Número de registre 663-2011

Acció incidental d’inconstitucionalitat

Sentència del 4 de juny del 2012

En nom del Poble Andorrà,

El Tribunal Constitucional,

Atesa l’acció incidental d’inconstitucionalitat interposada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, el 14 de desembre del 2011, que planteja davant el Tribunal Constitucional la qüestió de si l’article 104.11 del Codi de relacions laborals estableix una doble pena per exigir que la tercera falta greu, i que origina l’acomiadament del treballador, sigui igualment sancionada, cosa que vulneraria el principi constitucional de tolerància o de proporcionalitat, reconegut a l’article 1.2 de la Constitució, el principi de seguretat jurídica, reconegut a l’article 3.2 de la Constitució, però, sobretot el dret internacional públic vigent al Principat, concretament, l’article 4.1 del Protocol núm. 7 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i l’article 14.7 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics;

Vista la Constitució, i especialment l’article 100;

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, i especialment el títol IV, capítol segon, secció segona;

Vist el Codi de relacions laborals, i especialment els articles 102, 103, 104 i 105;

Vist l’aute del Tribunal Constitucional del 3 de febrer del 2011, que va decidir admetre a tràmit l’acció incidental d’inconstitucionalitat presentada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia;

Mitjançant providència de la mateixa data, el magistrat ponent va trametre una còpia de l’escrit de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia al síndic general i al Ministeri Fiscal, així com, respectivament, a les parts comparegudes en els procediments judicials a quo perquè poguessin personar-se com a coadjuvants en el procés incidental d’inconstitucionalitat 2011-1-PI i va obrir un termini de quinze dies naturals per tal que presentessin les seves contestacions;

Vist l’escrit de contestació presentat, el 22 de febrer del 2012, pel Ministeri Fiscal;

Vist l’escrit de contestació presentat, el 23 de febrer del 2012, per la representació processal de la societat GEMCONS, SLU;

Vist l’escrit de contestació presentat, el 27 de febrer del 2012, pel síndic general;

Vistes les conclusions formulades, dintre de termini, per les representacions processals dels coadjuvants, pel síndic general, per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia i pel Ministeri Fiscal;

Escoltat el magistrat ponent, Sr. Pierre Subra de Bieusses;

Antecedents

Primer

El Sr. Manel Quiros Martínez va presentar davant la Batllia una demanda laboral contra la societat Grues Excavadores i Maquinària de Construcció Sublim, SL (GEMCONS, SL) en què demanava l’anul·lació de les sancions que li havien estat imposades per aquesta empresa, així com la seva condemna al pagament de les costes judicials causades.

Posteriorment, va formular una altra demanda en què impugnava la sanció imposada corresponent a l’acomiadament, notificat el 23 de novembre del 2009, i reclamava la quantitat de 13.372,22 euros, amb els interessos legals corresponents, en concepte d’acomiadament injustificat.

Segon

El 9 de juny del 2011, la Secció Civil del Tribunal Unipersonal de la Batllia va estimar substancialment aquestes demandes, va anul·lar 6 sancions disciplinàries de les 7 que eren reprotxades al demandant i va condemnar la societat defenent a pagar 13.372,22 euros, més els interessos legals escaients a comptar del 5 de febrer del 2010, més altres 123,44 euros corresponent al salari de dos dies de feina suspès, més les costes judicials.

Mitjançant aquesta sentència, el batlle va considerar que l’article 104.11 del Codi de relacions laborals que exigeix la comissió de tres faltes greus sancionades per convertir-les en una falta molt greu en cas de reincidència és contrari al principi constitucional de tolerància o de proporcionalitat, reconegut a l’article 1.2 de la Constitució, al principi de seguretat jurídica, reconegut a l’article 3.2 de la Constitució, però sobretot al dret internacional públic vigent al Principat, concretament, a l’article 4.1 del Protocol núm. 7 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i a l’article 14.7 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics.

Tercer

La societat GEMCONS, SL va presentar un recurs d’apel·lació davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.

Quart

El 29 de novembre del 2011, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute mitjançant el qual acordava interposar una acció d’inconstitucionalitat en relació amb l’article 104.11 del Codi de relacions laborals.

Aquest escrit va ser registrat al Tribunal Constitucional el 14 de desembre del 2011 i la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia hi manifestava que, tot i no tan categòricament com ho fa la sentència del batlle, té dubtes raonables i fonamentats sobre la constitucionalitat d’aquest article, el qual estableix una doble pena pel fet que exigeix que la tercera falta greu, originant l’acomiadament del treballador, ha de ser igualment sancionada. El caràcter imprescindible d’aquest article per resoldre la causa a quo és evident, ja que l’acomiadament del demandant es fonamenta en la seva comissió de tres faltes greus sancionades, que es converteixen en una falta molt greu autoritzant l’acomiadament, tal com ho preveu l’article esmentat.

Si aquesta disposició fos declarada inconstitucional, l’acomiadament en litigi seria improcedent i, en qualsevol cas, s’hauria d’estimar la demanda del treballador en reclamació de la indemnització prevista en cas d’acomiadament il·legal.

Cinquè

El 3 de febrer del 2012, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit l’acció incidental d’inconstitucionalitat 2011-1-PI i va trametre la causa d’acord amb allò que disposa la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, per tal que en un termini de quinze dies naturals el síndic general, el Ministeri Fiscal i les parts presents en els processos judicials a quo poguessin presentar les seves contestacions.

Sisè

El 22 de febrer del 2012, el Ministeri Fiscal va presentar un escrit en què manifesta que si bé és cert que el procediment disciplinari laboral no gaudeix de les mateixes garanties que els procediments penals o administratius sancionadors, ja que la seva naturalesa no correspon a donar compliment del ius punendi de l’Estat, no és menys cert que aquest...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR