Sentència del Tribunal Constitucional del 7-9-2013 relativa al recurs d’empara 2013-19-RE.

Causa 2013-19-RE

Número de registre 284-2013. Recurs d’empara

Sentència del 7 de setembre del 2013

En nom del Poble Andorrà;

El Tribunal Constitucional;

Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 7 de juny del 2013, per la representació processal del Sr. Emili Puig Ariet, mitjançant el qual interposa un recurs d’empara contra l’aute del 29 de maig del 2013, dictat pel batlle de guàrdia i contra l’aute del 5 de juny del mateix any, dictat pel Tribunal de Corts, en el marc del procediment urgent i preferent, per una presumpta vulneració del dret a la llibertat, reconegut a l’article 9 de la Constitució, en concordança amb els drets reconeguts a l’article 10 de la Constitució i, atès que demana al Tribunal Constitucional que declari la vulneració dels drets fonamentals esmentats, l’anul·lació dels autes objecte de recurs i la posada en llibertat del recurrent, declarant la seva detenció il·legal. Així mateix, en primer lloc, demana amb caràcter urgent, d’acord amb l’article 88 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, la suspensió dels efectes de les resolucions objecte de recurs, sol·licitant amb caràcter previ a la decisió sobre l’admissió a tràmit d’aquest recurs que s’acordi la llibertat del recurrent; en segon lloc, demana es requereixi el president del Consell Superior de la Justícia i el president de la Batllia per tal que lliurin una còpia de les filmacions requerides per aquesta representació processal mitjançant carta del 6 de juny del 2013;

Vista la Constitució, especialment els articles 9, 10, 41, 88 i 98 c);

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;

Vist l’aute del Tribunal Constitucional de l’11 de juny del 2013, que va admetre a tràmit, sense efectes suspensius, el recurs d’empara 2013-19-RE;

Vist l’escrit d’al·legacions presentat el 27 de juny del 2013, pel Ministeri Fiscal;

Vistes les conclusions formulades, dintre de termini, per la part recurrent i pel Ministeri Fiscal;

Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Juan Antonio Ortega Díaz-Ambrona;

Antecedents

Primer

El 29 de maig del 2013, el Sr. Emili Puig Ariet va ser detingut pel Servei de Policia i se li va informar de la comissió per part seva d’un delicte patrimonial.

Per tal com va considerar que es trobava en situació de detenció il·legal, va formular una petició d’habeas corpus.

Efectivament, la representació processal del recurrent considerava: en primer lloc, que només el batlle coneixedor de les actuacions era competent per prendre declaració i no podia delegar la realització de les diligències que la Llei li atribueix en exclusiva; en segon lloc, que el fet que s’hagués decretat el secret de sumari impedia l’exercici del seu dret a la defensa, ja que aquesta decisió havia estat recorreguda; i, finalment, que en el moment de la detenció no se li va exhibir l’aute judicial corresponent, sinó únicament l’ofici que comunicava aquesta decisió.

Segon

El mateix dia, el batlle de guàrdia va dictar un aute mitjançant el qual desestimava la petició esmentada i declarava la detenció efectuada pel Servei de Policia ajustada a Dret.

Pel que fa al primer punt, recordava que l’article 45 del Codi de procediment penal disposa que el batlle pot fer-se auxiliar pels seus col·laboradors i pels agents del Servei de Policia, sempre i quan no es tracti de l’interrogatori del processat o d’un acarament, situacions en les quals no es trobava el recurrent. Per consegüent, la delegació practicada al Servei de Policia no comporta la vulneració de cap dret fonamental del recurrent.

Pel que fa al segon punt, destaca que si bé el secret de sumari constitueix una excepció al dret a la defensa, no hi la vulneració al·legada, perquè troba el seu límit en l’interès de la justícia (art. 40 i 46 del Codi de procediment penal), sempre i quan la mesura vingui objectivada i raonada en circumstàncies que clarament evidenciïn que la mesura és imprescindible per assegurar el valor constitucional de la Justícia i coordinant-ho amb el dret a la defensa, donant a les parts, en fase d’instrucció posterior, la possibilitat de contradir tot el material probatori que s’hagi pogut obtenir.

Pel que fa al tercer punt, considera que a partir del moment en què els agents del Servei de Policia van informar el recurrent dels motius de la seva detenció, va tenir coneixement dels delictes que se li imputaven, per tant, no es va ocasionar cap situació d’indefensió material.

Tercer

El 30 de maig del 2013, la batlle instructora va dictar un aute de processament contra el Sr. Emili Puig Ariet pel delicte major d’administració deslleial i pel delicte major de falsejament de comptes socials, i en el qual es decretava també la seva presó provisional.

Quart

La representació processal del Sr. Emili Puig Ariet va formular un recurs d’apel·lació contra la decisió del batlle de guàrdia, i, el 5 de juny del 2013, el Tribunal de Corts va dictar un aute mitjançant el qual desestimava aquest recurs d’apel·lació i confirmava l’aute esmentat.

L’aute del Tribunal de Corts respon de manera extensa i detallada als greuges adduïts contra la detenció efectuada, tanmateix, pel que fa a la declaració del secret del sumari, declara que aquesta no ha de ser analitzada en el marc d’un procediment d’habeas corpus, sinó que s’ha de formular un recurs pel procediment corresponent.

Cinquè

El 7 de juny del 2013, la representació processal del Sr. Emili Puig Ariet va interposar un recurs d’empara contra l’aute del 29 de maig del 2013, dictat pel batlle de guàrdia i contra l’aute del 5 de juny del mateix any, dictat pel Tribunal de Corts, en el marc del procediment urgent i preferent, per una presumpta vulneració del dret a la llibertat, reconegut a l’article 9 de la Constitució, en concordança amb els drets reconeguts a l’article 10 de la Constitució.

En primer lloc, la representació processal relata els fets de la causa en què destaca que, el 28 de maig del 2013, el recurrent s’havia personat a la Secció Penal de la Batllia per tenir coneixement de la causa de la qual els medis de comunicació s’havien fet ressò i també per posar-se a la disposició de la batlle instructora pel que fos necessari. Atesa l’absència de la batlle instructora, el recurrent va haver de marxar, tanmateix, posteriorment, es va informar a la representació processal del recurrent de l’existència d’un aute de secret de sumari que no li va ser notificat fins unes hores més tard.

El recurrent va ser detingut l’endemà mateix per agents del Servei de Policia en la via pública. Aquell mateix dia, la batlle instructora va autoritzar l’entrada, el registre i la perquisició del domicili del recurrent. El 30 de maig del 2013, la batlle instructora va dictar un aute de processament contra el recurrent en què es decretava la seva presó provisional.

Seguidament, aquesta part exposa que el procediment d’habeas corpus s’ha dut a terme d’acord amb les disposicions processals adients i destaca que en aquest cas, a més, de no concórrer els supòsits legalment previstos per efectuar la detenció, tampoc es van respectar les formalitats adients per aquesta detenció i també es van vulnerar els drets reconeguts a l’article 10 de la Constitució.

Aquesta part considera, en primer lloc, que es va vulnerar el dret a ser informat de l’acusació i el dret a la defensa del recurrent, ja que no se li van comunicar els motius de la seva detenció. Segons el parer d’aquesta part, en el moment de la detenció només se li va mostrar una comunicació tramesa per fax en què s’informa que la detenció ve motivada per un presumpte delicte contra el patrimoni. En canvi, en l’aute que decreta el secret de sumari s’informa de l’existència d’un presumpte delicte d’administració deslleial, però l’aute de processament es fonamenta en dos delictes majors d’administració deslleial i de falsejament de comptes socials.

La comunicació parcial, és a dir, únicament, la del delicte d’administració deslleial ja seria suficient per considerar la detenció il·legal. Es reprodueix l’article 24 del Codi de procediment penal que disposa que tota persona sospitosa que presti declaració davant el Servei de Policia ha de ser informada, de manera que ho entengui, i de forma immediata, dels fets que se li imputen i de les raons que motiven la seva eventual privació de llibertat. Correlativament, cita les disposicions dels articles 5 i 6.3 del...