Sentència del Tribunal Constitucional del 15-4-2024 relativa al recurs d'empara 2024-9-RE.

• Fecha de publicación: 24 Abril 2024
• Número de Gaceta: 49
• Sección: Tribunal Constitucional

Sentència del Tribunal Constitucional del 15-4-2024 relativa al recurs d’empara 2024-9-RE.

Causa 2024-9-RE
(Afonso c/ Principat d’Andorra)

Número de registre 81-2024. Recurs d’empara

Sentència del 15 d’abril del 2024

En nom del Poble Andorrà;

El Tribunal Constitucional;

Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 9 de febrer del 2024, per la representació processal del Sr. Nuno Jorge Afonso, mitjançant el qual interposa un recurs d’empara contra la sentència del 26 de gener del 2024, dictada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en el seu vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconegut a l’article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada, que declari la vulneració del dret esmentat i que anul·li la resolució impugnada, retrotraient les actuacions al moment immediatament anterior al seu pronunciament, amb la finalitat que la Sala Penal dicti una altra resolució que respecti els drets fonamentals vulnerats;

Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;

Vist l’aute del Tribunal Constitucional del 19 de febrer del 2024 que va admetre a tràmit aquesta causa sense efectes suspensius;

Vist l’escrit d’al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 8 de març del 2024, pel Ministeri Fiscal;

Vistes les conclusions formulades dintre de termini per la part recurrent i pel Ministeri Fiscal;

Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Joan Manel Abril Campoy;

1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries

1.1. El 8 de febrer del 2023, el Tribunal de Corts va condemnar en rebel·lia el Sr. Nuno Jorge Afonso com a responsable penalment en concepte d’autor de la contravenció penal de maltractament i de dues contravencions penals de lesions doloses, a una pena ferma de 4 mesos d’arrest nocturn, dels quals un ferm i la resta condicional.

En concepte de responsabilitat civil, se’l condemnava ha indemnitzar la víctima amb l’import de 750,00 €.

1.2. La representació processal del Sr. Nuno Jorge Afonso va presentar un recurs d’audiència que va ser admès a tràmit i que va donar lloc a la celebració d’una nova vista oral.

1.3. El 20 de setembre del 2023, el Tribunal de Corts va dictar una segona sentència, en què confirmava la sentència dictada el 8 de febrer del 2023 en el sentit de condemnar el Sr. Nuno Jorge Afonso com a responsable penalment en concepte d’autor de la contravenció penal de maltractament i de dues contravencions penals de lesions doloses, a una pena ferma de 4 mesos d’arrest nocturn, dels quals un ferm i la resta condicional. També és confirmava el pronunciament respecte de la responsabilitat civil.

1.4. La representació processal del Sr. Nuno Jorge Afonso va formular un recurs d’apel·lació contra aquesta decisió, i, el 26 de gener del 2024, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar un sentència que desestimava aquest recurs d’apel·lació i que confirmava íntegrament la decisió de la primera instància.

1.5. El 9 de febrer del 2024, la representació processal del Sr. Nuno Jorge Afonso va interposar un recurs d’empara contra la sentència del 26 de gener del 2024, dictada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en el seu vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconegut a l’article 10 de la Constitució.

2. Argumentació jurídica

2.1. Argumentació del recurrent

- El recurrent en empara considera que la sentència de la Sala Penal del 26 de gener del 2024 ha vulnerat el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, atès que la interpretació i l’aplicació de la legislació efectuades pels tribunals ordinaris s’aparten de la communis opinio dels juristes.

- Exposa que va ser condemnat en rebel·lia a una pena ferma de 4 mesos d’arrest nocturn, dels quals un ferm i la resta condicional, i que en aquell moment, es va tenir en compte la circumstància agreujant de reincidència; posteriorment, va interposar un recurs d’audiència, i en la seva resolució s’indicava que aquesta circumstància agreujant no es prenia en consideració, però, no obstant això, el Tribunal de Corts va mantenir la mateixa pena imposada, en aplicació de l’article 56 del Codi penal.

- Malgrat que en el recurs d’apel·lació va al·legar aquest fet, la Sala Penal també va mantenir la mateixa pena i va considerar que si bé l’agreujant de reincidència no concorria, la sentència...