Sentència del Tribunal Constitucional del 17-4-2023 relativa al recurs d'empara 2023-9-RE.

• Fecha de publicación: 26 Abril 2023
• Fecha: 17 Abril 2023
• Número de Gaceta: 53
• Sección: Tribunal Constitucional

Sentència

Sentència del Tribunal Constitucional del 17-4-2023 relativa al recurs d' empara 2023-9-RE.

Causa 2023-9-RE
(Dabad Ortu'o c/ Casadevall Pallé)

Número de registre 47-2023. Recurs d' empara

Sentència del 17 d' abril del 2023

En nom del Poble Andorrà;

El Tribunal Constitucional;

Atès l' escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 30 de gener del 2023, per la representació processal del Sr. Josep Maria Dabad Ortu'o, mitjançant el qual interposa un recurs d' empara contra la sentència del 20 de desembre del 2022, dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en el seu vessant del dret a obtenir una resolució fonamentada en Dret substanciada per un tribunal imparcial, reconegut a l' article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l' empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li la sentència impugnada i que retrotregui les actuacions al moment processal precís. Així mateix, demana la suspensió dels efectes de la sentència impugnada fins a la resolució del recurs i la condemna en costes de la part adversa, amb expressa inclusió dels honoraris d' advocat i de procurador, perquè la seva temeritat i mala fe en l' oposició a la demanda han estat la causa directa i primera que s' hagi hagut d' interposar l' empara;

Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;

Vist l' aute del Tribunal Constitucional del 9 de febrer del 2023 que va admetre a tràmit, aquesta causa sense efectes suspensius;

Vist l' escrit d' al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 21 de febrer del 2023, per la representació processal de la Sra. Aurora Casadevall Pallé;

Vist l' escrit d' al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 2 de març del 2023, pel Ministeri Fiscal;

Vistes les conclusions formulades dintre de termini per les parts i pel Ministeri Fiscal;

Escoltat l' informe del magistrat ponent, Sr. Joan Manel Abril Campoy;

1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries

1.1. El Sr. Josep Maria Dabad Ortu'o va presentar una demanda en reclamació de quantitat contra l' advocada Sra. Aurora Casadevall Pallé, per tal com el va representar en una causa per acomiadament improcedent i fet de forma indeguda, sabent que l' acció estava caducada, motiu pel qual considerava que la defenent havia incorregut en negligència professional.

1.2. El 22 de març del 2022, la Secció Civil 1 de la Batllia va dictar una sentència mitjançant la qual acordava desestimar aquesta demanda i imposava a la part agent les costes processals, inclosos els honoraris d' advocat i de procurador.

1.3. La representació processal del Sr. Josep Maria Dabad Ortu'o va formular un recurs d' apel·lació, i, el 20 de desembre del 2022, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència que desestimava aquest recurs i confirmava íntegrament la resolució de la primera instància.

1.4. El 30 de gener del 2023, la representació processal del Sr. Josep Maria Dabad Ortu'o va interposar un recurs d' empara contra la sentència del 20 de desembre del 2022, dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en el seu vessant del dret a obtenir una resolució fonamentada en Dret substanciada per un tribunal imparcial, reconegut a l' article 10 de la Constitució.

2. Argumentació jurídica

2.1. Argumentació del recurrent

- El recurrent considera que la sentència de la Sala Civil és contrària als drets a la jurisdicció, a obtenir una resolució fonamentada en Dret i a un procés degut i substanciat per un tribunal imparcial. Així, exposa que s' ha desestimat la seva demanda sobre la base de les al·legacions presentades per la part adversa, sense que aquestes hagin estat provades en les actuacions, afegint que s' ha resolt la causa amb motivacions no fonamentades en raonaments lògics.

- Pel que fa a la vulneració del dret a obtenir una resolució fonamentada en Dret, sustenta que la responsabilitat de la lletrada demandada no s' ha fonamentat en deixar que s' escolés el termini per interposar la demanda, sinó per haver formulat la demanda quan ja havia transcorregut el termini (paràgraf 8), de manera que les altres consideracions de la demanda son complementàries a aquesta (paràgrafs 12 i 13). Consegüentment, la sentència recorreguda infringeix el dret a obtenir una resolució fonamentada en Dret, perquè declara de forma errònia que la causa d' imputació de responsabilitat és per haver deixat passar el termini per reclamar contra l' acomiadament quan, realment, la seva reclamació es fonamenta en la interposició de la demanda i el requeriment d' una indemnització per acomiadament quan ja havia passat el termini de caducitat i cobrar honoraris per fer-ho.

- La segona infracció del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret s' ubica en què la sentència desestima la demanda en funció dels fets al·legats per la demandada en la seva contesta, els quals no han estat objecte de prova, ni han estat acreditats. Així, la demandada només va aportar en període probatori una prova documental privada que reproduïa els documents adjuntats a la contesta a la demanda (reconeixement de l' execució de la causa 1381-1/2011, rebuts de pagament de l' execució referida, minuta d' honoraris de la lletrada -part recorreguda- i un rebut de l' execució amistosa de la sentència ferma dels autes 1381-1/2011). I el mateix succeeix amb la indemnització demanada, ja que la part contrària no es va oposar en cap moment a que l' import reclamat fos l' escaient ni tampoc va demanar cap prova al respecte.

- La tercera infracció del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret rau, segons el seu parer, en què la sentència impugnada argumenta que va ser en la fase de conclusions quan es va canviar la imputació a la lletrada (fonament de dret tercer) quan corresponia precisar-ho a l' escrit de rèplica.

- Entén que es va oposar als fets al·legats per l' altra part en la rèplica i no va limitar les seves opcions de debat jurídic, ni cap opció probatòria. No comparteix l' argument que, en seu de conclusions, va variar la imputació i va deixar en indefensió a la part defenent, sinó que la seva actuació és la conseqüència dels fets adverats i provats.

- Considera que és contrari a la raó que s' exoneri de responsabilitat a la demandada simplement pel fet que l' acció ja estava caducada quan es va...