Sentència del Tribunal Constitucional del 19-2-2024 relativa al recurs d'empara 2023-82-RE.

• Fecha de publicación: 27 Febrero 2024
• Número de Gaceta: 26
• Sección: Tribunal Constitucional

Sentència del Tribunal Constitucional del 19-2-2024 relativa al recurs d’empara 2023-82-RE.

Causa 2023-82-RE
(Pascual Casabosch c/ Govern d’Andorra)

Número de registre 531-2023. Recurs d’empara

Sentència del 19 de febrer del 2024

En nom del Poble Andorrà;

El Tribunal Constitucional;

Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 12 de desembre del 2023, per la representació processal del Sr. Tomàs Pascual Casabosch, mitjançant el qual interposa un recurs d’empara contra la sentència del 29 de juny del 2023, dictada per la Secció de Contenciós-Administratiu 1 de la Batllia, i, contra la sentència del 22 de novembre del mateix any, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció i a un procés degut, en el seu vessant del dret a obtenir una resolució judicial motivada i fonamentada en Dret, complerta i congruent amb les pretensions de les parts i no arbitrària, i que no produeixi indefensió material efectiva, reconeguts a l’article 10 de la Constitució, així com la del dret fonamental a la vida familiar, reconegut als articles 13.2 i 14 de la Constitució, la vulneració de l’article 8 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, i també la dels articles 12.4, 17, 23 i 24 del Pacte de Drets Civils i Polítics de l’Organització de les Nacions Unides, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que declari la nul·litat de les resolucions impugnades, que s’adoptin les mesures per restaurar els drets fonamentals vulnerats, d’acord amb allò que preveu l’article 92.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, i, que es declari la responsabilitat del poder judicial de l’Estat per l’error comés. Així mateix, demana la suspensió dels efectes de la resolució impugnada, ja que en cas contrari el recurrent es podria veure obligat a abandonar el país, quedant buit de contingut l’objecte del litigi; també demana que per raons de confidencialitat i de privacitat no es publiquin al BOPA els noms i cognoms del recurrent;

Vista la Constitució, especialment els articles 10, 13.2, 14, 41.2, 98 c) i 102;

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;

Vist l’aute del Tribunal Constitucional del 19 de desembre del 2023 que va admetre a tràmit, aquesta causa amb efectes suspensius;

Vist l’escrit d’al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 23 de gener del 2024, pel Ministeri Fiscal;

Vist l’escrit d’al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 23 de gener del 2024, pel Govern;

Vistes les conclusions formulades dintre de termini per les parts i pel Ministeri Fiscal;

Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Jean-Yves Caullet;

1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries

1.1. El 5 d’agost del 2020, el Sr. Tomàs Pascual Casabosch va presentar prop del Servei d’Immigració una sol·licitud d’autorització de residència i treball.

1.2. El 16 de març del 2021, el secretari d’Estat de Justícia i Interior va dictar una resolució mitjançant la qual desestimava aquesta sol·licitud, atès que, d’acord amb els articles 43 i 49 de la Llei qualificada d’Immigració, la persona que sol·licita aquesta autorització no ha de tenir antecedents, ni representar un risc per a la seguretat de les persones, dels béns o per a l’ordre públic en general. Aquesta resolució va ser notificada al sol·licitant el 17 de març del 2021, atorgant-li un termini de 8 dies per abandonar el territori andorrà.

1.3. El 22 de març del 2021, el Sr. Tomàs Pascual Casabosch va formular un recurs administratiu contra aquesta resolució desestimatòria de la seva sol·licitud d’autorització de residència i treball.

1.4. En la seva sessió del 21 d’abril del 2021, el Govern va desestimar aquest recurs i va confirmar la resolució del secretari d’Estat de Justícia i Interior en tots els seus termes; no obstant això, va suspendre cautelarment l’execució dels efectes d’aquesta desestimació per tal que el sol·licitant pogués romandre al Principat fins que es dictés un pronunciament ferm, sense que aquesta circumstància impliqués el reconeixement de cap defecte, vici o causa de nul·litat que afectés la resolució ministerial recorreguda.

1.5. La representació processal del Sr. Tomàs Pascual Casabosch va interposar una demanda jurisdiccional davant la Batllia contra les decisions administratives que desestimaven la seva autorització de residència i treball, i, el 29 de juny del 2023, la Secció de Contenciós-Administratiu 1 de la Batllia va dictar una sentència mitjançant la qual va decidir desestimar aquesta demanda i declarar que les resolucions recorregudes eren ajustades a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.

1.6. La representació processal del recurrent va formular un recurs d’apel·lació contra aquesta decisió, i, el 22 de novembre del 2023, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència en què desestimava aquest recurs i confirmava íntegrament la resolució de la primera instància.

1.7. El 12 de desembre del 2023, la representació processal del Sr. Tomàs Pascual Casabosch va interposar un recurs d’empara contra la sentència del 29 de juny del 2023, dictada per la Secció de Contenciós-Administratiu 1 de la Batllia, i, contra la sentència del 22 de novembre del mateix any, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció i a un procés degut, en el seu vessant del dret a obtenir una resolució judicial motivada i fonamentada en Dret, complerta i congruent amb les pretensions de les parts i no arbitrària, i que no produeixi indefensió material efectiva, reconegut a l’article 10 de la Constitució, així com del dret fonamental a la vida familiar, reconegut als articles 13.2 i 14 de la Constitució.

2. Argumentació jurídica

2.1. Argumentació del recurrent

- Per fonamentar el seu recurs d’empara, el recurrent invoca la vulneració dels drets a la jurisdicció i a un procés degut, en el seu vessant del dret a obtenir una resolució judicial motivada i fonamentada en Dret, complerta i congruent amb les pretensions de les parts i no arbitrària, i que no produeixi indefensió material efectiva, drets tots ells reconeguts a l’article 10 de la Constitució, així com la vulneració del dret fonamental a la vida familiar, reconegut als articles 13.2 i 14 de la Constitució; també invoca la vulneració de l’article 8 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, i la dels articles 12.4, 17, 23 i 24 del Pacte de Drets Civils i Polítics de l’Organització de les...