Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l' Institut Nacional de l' Habitatge.
Fecha de publicación | 07 Julio 2021 |
Fecha | 17 Junio 2021 |
Sección | Consell General |
Número de Gaceta | 76 |
Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l' Institut Nacional de l' Habitatge
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 17 de juny del 2021 ha aprovat la següent:
Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l' Institut Nacional de l' Habitatge
Índex
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Naturalesa jurídica
Article 2. Àmbit territorial
Article 3. Definicions
Article 4. Intercanvi de dades
Article 5. Normes de valoració de béns immobles
Capítol segon. Objectius, funcions i competències de l' Institut Nacional de l' Habitatge
Article 6. Objectius i principis d' actuació
Article 7. Funcions
Article 8. Competències
Capítol tercer. Organització de l' Institut Nacional de l' Habitatge
Article 9. Comitè Director
Article 10. Funcions del Comitè Director
Article 11. Direcció
Article 12. Comissió Nacional de l' Habitatge
Article 13. Personal
Article 14. Incompatibilitats i obligacions de transparència
Capítol quart. Règim jurídic de l' Institut Nacional de l' Habitatge
Article 15. Règim jurídic
Article 16. Règim de contractació
Capítol cinquè. Patrimoni i recursos econòmics de l' Institut Nacional de l' Habitatge
Article 17. Patrimoni
Article 18. Recursos
Article 19. Pressupost
Article 20. Gestió i administració
Article 21. Control financer i comptable
Capítol sisè. Fons d' Habitatge
Article 22. Naturalesa, règim jurídic i objectiu
Article 23. Normes d' inversió
Article 24. Regulació del fons d' habitatge
Capítol setè. Gestió indirecta de les funcions de l' Institut Nacional de l' Habitatge
Article 25. Principi de subsidiarietat de l' activitat pública
Article 26. Règim de concessió de les promocions d' habitatges de protecció pública
Capítol vuitè. Recollida de dades estadístiques en matèria d' habitatge
Article 27. Creació de fitxer de dades
Article 28. Obligatorietat d' inscripció
Capítol novè. Règim sancionador
Article 29. Potestat Inspectora
Article 30. Potestat sancionadora
Article 31. Infraccions
Article 32. Procediment sancionador
Article 33. Sancions
Article 34. Prescripció de les infraccions
Article 35. Prescripció de les sancions
Disposició addicional primera. Reserva de denominació del Fons d' Habitatge
Disposició addicional segona. Taxes d' autorització, inscripció i supervisió del Fons d' Habitatge
Disposició addicional tercera. Estats reservats i financers públics del Fons d' Habitatge
Disposició addicional quarta. Periodicitat i publicitat dels informes del Fons d' Habitatge
Disposició addicional cinquena. Alienació de béns immobles patrimonials al Fons d' Habitatge
Disposició transitòria primera
Disposició transitòria segona
Disposició transitòria tercera
Disposició final primera. Desenvolupament reglamentari de l' Institut Nacional de l' Habitatge
Disposició final segona. Desenvolupament reglamentari del Fons d' Habitatge
Disposició final tercera. Modificació de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l' impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries
Disposició final quarta. Modificació de la Llei de l' impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000
Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l' impost sobre societats
Disposició final sisena. Modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l' impost general indirecte
Disposició final setena. Normes de valoració de béns immobles
Disposició final vuitena. Modificació del Reglament regulador del Servei d' Atenció i Mediació prop de l' Administració de Justícia
Disposició final novena. Modificació de la Llei d' arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999
Disposició final desena. Espais comuns compartits
Disposició final onzena. Modificació del Reglament de construcció
Disposició final dotzena. Textos consolidats
Disposició final tretzena. Entrada en vigor
Exposició de motius
I
L' article 33 de la Constitució estableix que els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d' un habitatge digne. Aquest article està íntimament vinculat al fet que els poders públics han de crear les condicions perquè la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives, tal com disposa l' article 6.2 de la norma suprema.
D' una part, el Govern té competència exclusiva en matèria d' habitatge i, amb motiu de la reestructuració de ministeris efectuada en data de 12-6-2019, correspon al ministeri responsable de l' habitatge, entre altres coses, l' elaboració d' un diagnòstic de la situació de l' habitatge i realitzar els estudis adreçats a la creació d' un ens per a la gestió de les polítiques d' habitatge.
D' una altra part, els comuns tenen competències exclusives connexes a la qüestió de l' habitatge, com l' elaboració, el control i l' actualització del cens general de població; l' elaboració del cadastre de la parròquia; la definició de la política urbanística de la parròquia dins del marc de la general de l' Estat, determinada per la Llei general d' ordenació del territori i de l' urbanisme, i l' administració, la gestió i el govern dels béns de domini públic comunal i dels béns de domini privat o patrimonial.
II
Durant els últims 25 anys, Andorra s' ha dotat d' un cos normatiu divers en matèria d' habitatge. La primera regulació dels contractes d' arrendament postconstitucional va ser el 3 de setembre de 1993, la qual posteriorment va ser modificada per garantir l' equilibri d' interessos en la relació contractual alhora que es dotava de més seguretat jurídica la part arrendatària, com a part més feble del contracte. En aquest sentit, cal esmentar les modificacions operades, entre altres normes, per la Llei d' arrendaments de finques urbanes de 30-6-1999; la Llei 21/2011, del 15 de desembre, de modificació de la Llei d' arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999; la Llei 1/2014, del 23 de gener, de modificació de la Llei d' arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999; la Llei 27/2017, del 30 de novembre, de mesures urgents per a l' aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006, la Llei 3/2019, del 17 de gener, de mesures urgents relatives a l' arrendament d' habitatge i la Llei 23/2019, del 12 de desembre de mesures urgents en matèria d' arrendaments d' habitatge i per millorar el poder adquisitiu.
Durant els anys 90, en un context econòmic en el qual l' interès legal dels diners era alt i l' accés de les famílies al crèdit bancari estava força limitat, el Govern va aprovar el finançament privilegiat de l' habitatge, que va ser qualificat d' interès nacional, per facilitar l' accés a la propietat d' un primer i únic habitatge destinat a constituir el domicili de la persona beneficiària. Alhora, i des de l' àmbit de l' assistència social, es van atorgar ajuts a les famílies que per causes justificades i puntuals no podien respondre al pagament de l' habitatge.
El creixement de la demografia i les característiques del mercat immobiliari van determinar que el 16-6-2004 el Govern creés el Departament d' Habitatge, amb l' objectiu d' estructurar les diverses mesures relacionades amb l' habitatge i de promoure les condicions necessàries per facilitar a diversos col·lectius el dret a gaudir d' un habitatge digne. Aquest Departament estava adscrit al Cap de Govern i, funcionalment i pressupostàriament, al ministeri encarregat de les finances.
L' increment dels preus de l' habitatge del mercat de propietat es va traslladar al mercat d' arrendament i, des de llavors, el Govern va aprovar les partides pressupostàries necessàries per garantir uns ajuts a l' habitatge de lloguer i millorar les condicions d' accés i manteniment dels habitatges a les llars amb menys recursos econòmics. Alhora, es van acordar crèdits a l' emancipació destinats exclusivament al jovent amb caràcter de retornables, sense interessos i que col·laboraven a reduir l' esforç econòmic que representava l' inici d' un projecte de vida independent.
Igualment, i durant aquest període, es van acordar dos mesures més per incrementar el nombre d' habitatges disponibles en el mercat de lloguer. D' una banda, es va crear la Borsa d' Habitatge amb l' objectiu d' aconseguir que els habitatges de titularitat privada que es trobaven desocupats fossin posats a disposició del mercat de l' habitatge de lloguer, mitjançant la cessió voluntària de l' ús, gaudi o administració dels habitatges a favor del Govern per un període no inferior a cinc anys. Aquesta Borsa d' Habitatge va ser suprimida mitjançant el Decret del 27-1-2016 d' estructuració del Ministeri d' Afers Socials, Justícia i Interior en no haver tingut èxit. D' una altra banda, es van aprovar els ajuts a la rehabilitació d' habitatges amb la finalitat d' aconseguir que tots els habitatges tinguessin la cèdula d' habitabilitat o el certificat d' habitabilitat en vigència, programa orientat a la renovació del parc immobiliari seguint uns criteris de sostenibilitat, millora de la seguretat i estalvi d' energia.
Posteriorment, l' any 2009, es van posar en funcionament els crèdits per accedir a un habitatge de lloguer, com a préstecs sense interessos que permetien a les persones o a les llars que signaven el primer contracte de lloguer o bé canviaven de pis satisfer les despeses d' aquest nou contracte, per respondre a les demandes de persones que estaven en una situació econòmica més difícil per accedir a un habitatge de lloguer.
La Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l' activitat econòmica i social, i de racionalització i d' optimització dels recursos de l' Administració va promoure l' aprovació d' uns ajuts destinats a la rehabilitació d' habitatges i d' edificis d' ús d' habitatge, amb dos programes: subvencions directes a fons perdut i préstecs preferents avalats pel Govern. A aquest efecte, es va aprovar un programa d' interès nacional i social de finançament privilegiat destinat a la rehabilitació d' habitatges i a la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba