Llei 20/2017, del 27 d' octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.

• Fecha de publicación: 22 Noviembre 2017
• Fecha: 27 Octubre 2017
• Número de Gaceta: 75
• Sección: Consell General

Consell General

Lleis

Llei 20/2017, del 27 d' octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica

Llei 20/2017, del 27 d' octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 27 d' octubre del 2017 ha aprovat la següent:

llei 20/2017, del 27 d' octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica

Exposició de motius

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Definicions

Article 2. Àmbit d' aplicació

Article 3. Objectius

Capítol segon. Drets de l' usuari del sistema sanitari

Secció primera. Dret a la informació

Article 4. Informació sobre l' accés a l' assistència sanitària

Article 5. Dret a la informació epidemiològica

Article 6. Dret a la informació en relació amb l' assistència sanitària

Article 7. Dret a la informació de l' usuari del sistema sanitari amb autonomia compromesa

Article 8. Contingut de la informació i persona responsable de facilitar-la

Secció segona. Dret a l' autonomia

Article 9. Consentiment informat

Article 10. Revocació del consentiment informat

Article 11. Excepcions al consentiment informat

Article 12. Decisions subrogades o de substitució

Article 13. Rebuig del tractament

Secció tercera. Dret a la intimitat

Article 14. Formulació i abast del dret a la intimitat

Secció quarta. Voluntats assistencials de l' usuari del sistema sanitari

Article 15. Voluntats anticipades

Article 16. Límits a les voluntats anticipades

Article 17. Revocació de les voluntats anticipades

Article 18. Anotació i registre de les voluntats anticipades pel professional

Article 19. Voluntat post mortem

Secció cinquena. Dret a un tractament digne

Article 20. Criteris assistencials per evitar actuacions fútils

Article 21. Planificació de decisions de final de vida

Article 22. Atenció espiritual

Article 23. Mesures contra el sofriment i l' agonia

Secció sisena. Drets del menor d' edat

Article 24. Drets del menor hospitalitzat

Article 25. Dret del menor a la informació

Article 26. Consentiment del menor

Article 27. Voluntats anticipades del menor

Article 28. Dret d' accés a la història clínica compartida del menor

Article 29. El menor i la recerca biomèdica

Capítol tercer. Drets dels professionals sanitaris

Article 30. Objecció de consciència dels professionals

Capítol quart. Història clínica

Article 31. Finalitats i usos de la història clínica

Article 32. Usos de dades personals

Article 33. Titularitat de les dades contingudes a la història clínica

Article 34. Drets de l' usuari del sistema sanitari en relació amb la història clínica

Article 35. Contingut de la història clínica

Article 36. Conservació de la història clínica

Article 37. Comissió Nacional de la Història Clínica Compartida

Article 38. Responsable de la història clínica

Article 39. Accés per part de professionals de la salut a la història clínica amb finalitat assistencial

Article 40. Accés per part de terceres persones a la història clínica

Article 41. Història clínica compartida de l' usuari del sistema sanitari públic

Article 42. Mesures per fer efectiva la història clínica compartida de l' usuari del sistema sanitari públic

Article 43. Dret d' accés de l' usuari del sistema sanitari a la història clínica

Article 44. Anotacions subjectives

Article 45. Usuaris del sistema sanitari amb capacitat compromesa

Article 46. Accés a la història clínica del difunt

Article 47. Exercici dels drets d' oposició, rectificació i supressió en relació amb la història clínica

Capítol cinquè. Investigació sobre subjectes humans

Article 48. Drets a la informació i autonomia de les persones que participen en projectes de recerca

Article 49. La protecció de les persones sense capacitació en la seva participació en recerca

Article 50. Dret a la protecció del propi cos

Article 51. Dret a la protecció de la intimitat en els projectes de recerca

Capítol sisè. Deures dels ciutadans i professionals vers el sistema sanitari públic

Article 52. Deures dels ciutadans

Article 53. Deures dels professionals sanitaris

Capítol setè. Règim disciplinari dels professionals de la salut

Article 54. Infraccions i sancions

Article 55. Infraccions lleus

Article 56. Infraccions greus

Article 57. Infraccions molt greus

Article 58. Prescripcions de les infraccions

Article 59. Sancions

Article 60. Prescripcions de les sancions

Article 61. Expedient sancionador

Disposició transitòria

Disposició final primera

Disposició final segona

Disposició final tercera

Disposició final quarta

Disposició final cinquena

Disposició final sisena

Disposició final setena

Disposició final vuitena

Exposició de motius

En les darreres dècades, els drets del ciutadà, en tant que usuari del sistema de salut, han adquirit un relleu important a escala internacional i han estat objecte de regulació amb rang legal a molts països del nostre entorn. La comunitat internacional, a partir de la seva formulació en documents essencials, com el Conveni europeu sobre drets humans i biomedicina (1997) del Consell d' Europa, la Carta europea de drets del pacient (2002) i la Declaració universal de bioètica (2005) de la Unesco, ha donat als drets de l' usuari del sistema sanitari un estatus ètic i de compromís moral equivalent als drets fonamentals reconeguts en la Declaració universal de l' ONU del 1948, i fa una crida a tots els països a fer-ne un reconeixement legal i garantir-ne el compliment com a drets dels ciutadans de primer ordre.

Mereix un esment especial el Conveni europeu del 1997, referenciat, que tracta específicament sobre la necessitat del reconeixement dels drets de l' usuari del sistema sanitari, entre els quals destaca el dret a la informació, el consentiment informat, la confidencialitat de la informació relativa a la salut de la persona, el reconeixement de la figura del menor madur i l' expressió de les voluntats anticipades. És essencial, doncs, tenir en compte els continguts del Conveni a l' hora d' afrontar el repte de regular aquestes qüestions en una norma amb rang de llei per al Principat d' Andorra.

Alhora, cal tenir en compte els convenis i els tractats internacionals subscrits per Andorra, especialment la Convenció sobre els drets dels infants i la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat.

D' altra banda, cal tenir també present el contingut de normes prèvies, vigents a Andorra, en matèries concurrents amb algunes manifestacions dels drets de l' usuari del sistema sanitari, com ara la Llei 15/2003, qualificada de protecció de dades personals o lleis més àmplies, com la Llei general de sanitat del 1989 i la modificació respectiva mitjançant la Llei 1/2009, de modificació de la Llei general de sanitat, així com la Llei 6/2014, de serveis socials i sociosanitaris.

Amb tot, Andorra no disposa actualment d' una normativa específica que aglutini la formulació dels drets i deures de l' usuari del sistema sanitari en les seves diverses manifestacions, com les que es recullen en el Conveni europeu del 1997 esmentat abans, i que doni seguretat jurídica als ciutadans i als professionals.

Així doncs, es considera necessari incloure en aquesta Llei aquesta formulació i desenvolupar de forma concreta aspectes derivats de preceptes que es troben també a la Constitució, com el dret a la protecció de la salut i el dret a la intimitat i a la dignitat de la persona.

En aquest sentit, aquesta Llei es fonamenta en els principis ètics bàsics, tot tenint en compte el principi de justícia. Conté el principi bàsic d' autonomia de l' usuari del sistema sanitari que es concreta en l' atenció centrada en ell, el respecte a la seva dignitat personal i a les pròpies decisions a partir de la informació que se li ha de facilitar, sense menystenir, però, els matisos que en determinades situacions requereixen decantar la balança cap al criteri que beneficiï millor l' usuari del sistema sanitari en situació de vulnerabilitat, tenint en compte les disposicions de les convencions esmentades més amunt.

La Llei aplica com a criteri la primacia de la persona per damunt de l' interès de la societat o de la ciència excepte en els casos en què aquesta preeminència pugui posar en risc la salut pública.

La Llei estableix també els drets i deures dels professionals sanitaris i introdueix un règim disciplinari específic dels professionals de la salut, prenent com a base les normes que fins ara se' ls han aplicat, tals com les que contenen la Llei 15/2003, qualificada de protecció de dades personals i la Llei general de sanitat, del 20 de març del 1989, modificada per la Llei 1/2009, del 23 de gener, de modificació de la Llei general de sanitat.

Aquesta Llei també regula la història clínica, com a pilar essencial de l' assistència sanitària de qualitat que afecta el dret a la intimitat de l' usuari del sistema sanitari. La idea que es recull és que l' usuari del sistema sanitari és el titular de la informació que conté la història clínica i, al qual es reconeixen una sèrie de drets en relació amb la Llei 15/2003, qualificada de protecció de dades personals, si bé conjuminant-los amb el seu dret a rebre una assistència sanitària de qualitat. Per això s' estableixen els mecanismes perquè els centres sanitaris i professionals de la salut autoritzats a exercir a Andorra comparteixin les dades de la salut de l' usuari del sistema sanitari públic mitjançant la història clínica compartida.

La Llei s' estructura en set capítols: el primer inclou les disposicions generals, les definicions, l' àmbit d' aplicació i els objectius de la Llei; el segon desenvolupa el dret a la informació de l' usuari del sistema sanitari; el tercer recull els drets dels professionals sanitaris; el quart regula la història clínica; el cinquè defineix els drets i la protecció relacionats amb la investigació de subjectes humans; el capítol sisè fixa els deures dels ciutadans i els professionals envers els sistema sanitari...