Llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l'Administració de Justícia (LFPAJ).

Llei 9/2004,

del 27 de maig, de la funció pública de l'Administració de Justícia (LFPAJ)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 27 de maig del 2004 ha

aprovat la següent:

llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l'Administració de Justícia

(LFPAJ)

Exposició de motius

El Consell Superior de la Justícia ha participat activament, amb la col·laboració

del Govern, perquè l'Administració de Justícia disposi d'un marc normatiu propi

que li permeti consolidar els aspectes de gestió actual que siguin més

innovadors i desenvolupar les actuacions davant dels reptes de gestió i

organització que s'albiren en un futur proper.

Aquesta transformació de l'activitat administrativa en la justícia s'aconsegueix

amb el compromís i la implicació dels seus recursos humans. Per aquest motiu,

es considera bàsic que l'Administració de Justícia compti amb persones

motivades per desenvolupar la seva vida professional en les tasques públiques

i amb capacitat d'adaptació permanent als canvis organitzatius continus que la

posada en pràctica de les finalitats del poder judicial i els nous temps demanen,

especialment dins d'un context internacional. Es tracta que els empleats de

l'Administració de Justícia siguin professionals que utilitzin com a marc

d'actuació la imparcialitat, l'eficiència i l'eficàcia i que gaudeixin del respecte

dels ciutadans.

El disseny de nous sistemes de gestió dels recursos humans, juntament amb

una política retributiva equitativa, en què prevalguin les responsabilitats

organitzatives que es desenvolupen, són elements necessaris per motivar els

funcionaris de l'Administració de Justícia i implicar-los en els projectes de

modernització.

Fins ara, la situació ha estat presidida per una primera etapa preconstitucional

amb una dispersió de normes sobre personal i amb procediments i sistemes de

gestió similars als aplicats a l'Administració general, i per una manca de

definició generalitzada del paper propi que hauria de tenir l'Administració de

Justícia en la gestió del seu personal.

Posteriorment, l'entrada en vigor de la Llei de la funció pública, i concretament

del títol IV, del règim de la funció pública de l'Administració de Justícia, i la

disposició transitòria vuitena (normativa de la funció pública de l'Administració

de Justícia) estableixen la voluntat que l'Administració de Justícia disposi d'una

regulació pròpia de la seva funció pública, dins d'una visió integral i amb uns

criteris i paràmetres generals per a tota l'Administració pública.

La Llei afronta la regulació del règim de la funció pública de l'Administració de

Justícia utilitzant com a premisses, d'una banda, la naturalesa estatutària de la

relació jurídica de treball dels seus funcionaris, i d'altra banda, incorporant al

seu articulat el sistema de mèrit, propi de les administracions avançades, que

sustenta els valors generals que han d'orientar l'actuació administrativa.

Ambdues premisses condueixen a reconèixer, com a principis informadors del

règim de la funció pública l'eficiència, la professionalitat, la neutralitat i l'equitat.

Els principis anteriors es troben en els diversos títols i capítols de la Llei,

mitjançant el reconeixement de l'estabilitat dels funcionaris condicionada al seu

acompliment; la regulació de la matèria es realitza a través de les estructures

següents: un sistema d'ingrés i promoció objectiu; un sistema de classificació

propi i adaptat a l'Administració de Justícia i a la seva evolució i suficientment

flexible per adaptar-se a criteris organitzatius funcionals o a criteris de procés i

que, alhora, facilita el desenvolupament professional; un sistema retributiu

ordenat i equitatiu; un sistema d'avaluació de l'acompliment relacionat amb els

objectius de l'Administració i les competències dels seus empleats; i un règim i

procediment disciplinari que garanteixi les actuacions de l'Administració de

Justícia respectant els drets dels empleats.

Títol I. Disposicions generals

Article 1

Objecte, àmbit i rang de la Llei

  1. Aquesta Llei té per objecte establir el règim de la funció pública del personal

    de l'Administració de Justícia, sense perjudici de les normes de la Llei de la

    funció pública que li són directament aplicables.

  2. El règim establert en aquesta Llei s'aplica al personal de l'Administració de

    Justícia que manté una relació d'ocupació al Consell Superior de la Justícia, a

    la Batllia, al Tribunal de Corts, al Tribunal Superior de Justícia i a la Fiscalia

    General. No s'aplica, per tant, als membres del Consell Superior de la Justícia,

    de la carrera judicial ni del Ministeri Fiscal.

  3. Els preceptes del capítol segon del títol II de la Llei que regulen el sistema de

    provisió de places que estableix la integració dels funcionaris té rang de llei

    qualificada. La resta dels seus preceptes té rang de llei ordinària.

Article 2

Règim jurídic de les resolucions en matèria de personal

  1. En tot allò que no està expressament previst en aquesta Llei, els acords i

    resolucions en matèria de personal s'ajusten, quant al procediment i a la forma,

    al règim establert pel Codi de l'Administració i les normes que el completen i

    desenvolupen.

  2. Les resolucions i acords en matèria de personal es poden recórrer d'acord

    amb el règim següent:

    1. Els dictats pel Consell Superior de la Justícia, en reposició davant d'ell

      mateix, en el termini de tretze dies hàbils.

    2. Els dictats pels presidents dels tribunals superiors, del Tribunal de Corts i de

      la Batllia i pel fiscal general, davant del Consell Superior de la Justícia, en el

      mateix termini.

  3. Contra els acords del Consell Superior de la Justícia que resolguin recursos

    en matèria de personal hi cap recurs davant de la jurisdicció administrativa, de

    conformitat amb la normativa que regula aquesta jurisdicció.

Article 3

Òrgans responsables de l'Administració de Justícia

Els òrgans de govern de l'Administració de Justícia són els responsables

d'impulsar el contingut d'aquesta Llei, per disposar dels recursos humans que

garanteixin, amb eficàcia i qualitat, la prestació del servei públic al ciutadà.

En l'àmbit de l'Administració de Justícia, la Secretaria General del Consell

Superior de la Justícia és l'òrgan responsable de l'aplicació concreta d'aquesta

Llei, dels seus reglaments i de la impulsió dels sistemes de gestió aplicables a

la funció pública de l'Administració de Justícia.

Article 4

Registre de Personal de l'Administració de Justícia

El Registre de Personal de l'Administració de Justícia, dependent de la

Secretaria General del Consell Superior de la Justícia, inscriu els llocs de

treball, els funcionaris de l'Administració de Justícia, els agents de

l'Administració de justícia i el personal de relació especial.

Així mateix, per reglament s'han de determinar les dades que han de constar

en el Registre de Personal de l'Administració de Justícia, les quals s'han de

referir exclusivament a la vida administrativa.

Títol II. Règim de la funció pública en l'Administració de Justícia

Capítol primer. Sistema de classificació

Article 5

Característiques del sistema de classificació professional

El sistema de classificació és un instrument de racionalització i ordenació dels

llocs de treball i de la prestació de serveis del funcionariat de l'Administració de

Justícia.

El sistema de classificació organitzativa està dissenyat per adaptar-se als

objectius que l'Administració de Justícia estableixi en tot moment, amb la

finalitat de proporcionar la millor resposta en la gestió dels serveis públics.

El sistema identifica l'abast de la prestació dels funcionaris i els drets, vinculats

als llocs de treball, que tenen els seus titulars.

Article 6

Elements del sistema de classificació professional

Els elements que componen el sistema de classificació són els següents:

  1. Grups funcionals, o trams de contingut organitzatiu homogeni, que agrupen

    els llocs de treball per raó de la funció que desenvolupen d'acord amb criteris

    d'avaluació organitzativa.

  2. Ocupacions professionals tipus, o agrupació de llocs de treball amb funcions

    similars, que permeten identificar, a través del lloc de treball que integra,

    intensitats de responsabilitat diferents dins d'un mateix contingut.

  3. Lloc de treball, o ocupació professional, que defineix el contingut organitzatiu

    de la prestació de serveis del personal de l'Administració de Justícia.

  4. Plaça pressupostada, o nombre d'ocupacions d'un determinat lloc de treball

    que figuren pressupostades.

  5. Nivell de classificació professional o posició que s'assigna a un lloc de treball

    dins el sistema de classificació, segons el seu contingut organitzatiu.

Article 7

Grups, ocupacions professionals tipus i nivells de classificació

  1. El sistema de classificació professional dels funcionaris de l'Administració de

    justícia inclou tres grups funcionals, denominats 1, 2 i 3.

    1. El grup 1 integra els llocs de treball de secretari judicial que exerceixen les

      funcions que els reserva la Llei qualificada de la justícia, adscrits al Tribunal

      Superior de Justícia, al Tribunal de Corts, a la Batllia i a la Fiscalia General.

    2. El grup 2 integra els llocs de treball d'oficial, que amb coneixements tècnics

      especialitzats, adquirits per una...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR