Llei 3/2018, del 22 de març, de mediació.

• Fecha: 22 Marzo 2018
• Fecha de publicación: 18 Abril 2018
• Número de Gaceta: 22
• Sección: Consell General

CONSELL GENERAL

1/21

www.bopa.ad

18 d'abril del 2018Núm. 22

Dipòsit legal: AND.2-2015

Llei 3/2018, del 22 de març, de mediació

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 de març del 2018 ha aprovat la següent:

llei 3/2018, del 22 de març, de mediació

Exposició de motius

La Llei de mediació té com a objectiu donar cabuda a la normativa reguladora de la mediació, d’acord

amb les novetats legislatives que han tingut lloc en els darrers anys, tant en l’àmbit andorrà com en l’àmbit

europeu. La mediació té un prestigi sòlid als països del nostre entorn; ateses les seves característiques

i els aspectes positius que se’n deriven, s’ha anat implantant com una eina àgil, dinàmica i efectiva en la

resolució de conictes, que evita moltes vegades la via judicial, més costosa i considerablement més lenta.

En el marc europeu, des de la promulgació de la Recomanació 12/1986 del Comitè de Ministres del Consell

d’Europa, relativa a mesures tendents a prevenir i reduir la sobrecàrrega de treball dels tribunals de justícia

mitjançant vies de conciliació, arbitratge i mediació, s’ha apostat per vies alternatives a la via judicial. D’altra

banda, a partir del Pla d’acció de Viena de 1998, que cercava la instauració de processos extrajudicials

alternatius o substitutoris per resoldre els conictes, i de les conclusions del Consell Europeu de Tampere

de 1999, el Consell de Ministres de Justícia i Interior de la Unió Europea va convidar la Comissió Europea a

confeccionar un llibre verd sobre modalitats alternatives de solució de conictes en matèria de dret civil i

mercantil diferents de l’arbitratge.

Així, s’ha anat elaborant una normativa marc en l’àmbit europeu per uniformitzar els aspectes més rellevants

que poden suposar un obstacle a la generació de la mediació com a mètode de resolució de conictes. En

destaca la Recomanació núm. R (98) 1 del 21 de gener de 1998 del Comitè de Ministres del Consell d’Europa

sobre la mediació familiar, i també la Directiva 2008/52/CE del Parlament Europeu i del Consell de la Unió

Europea, del 21 de maig del 2008, sobre certs aspectes de la mediació en assumptes civils i mercantils.

El fet que en molts països europeus la mediació hagi esdevingut una solució ecaç dels conictes, tant des

del punt de vista de la prevenció com de la resolució d’aquests conictes, i també des de la perspectiva

de la prevalença de les solucions obtingudes a partir de l’acord de les parts en conicte, ha aconsellat

d’introduir-la i regular-la també al nostre país. Cal dir, però, que amb anterioritat a la Llei de mediació, i

en alguns casos des de fa molts anys, la legislació andorrana ja s’ha anat obrint a poc a poc i de forma

parcial o sectorial a la realitat de la mediació i a les noves demandes de la societat en aquesta matèria.

Així, el Decret dels veguers del 9 de març de 1974 sobre el procediment laboral ja va preveure el tràmit

de la conciliació en la fase inicial d’al·legacions, i, després de la Constitució, la legislació andorrana ha anat

introduint la mediació de forma puntual, tal com es desprèn de la Llei 6/2008, del 15 de maig, d’exercici

de professions titulades i de col·legis i associacions professionals; la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del

Codi de relacions laborals; la Llei 90/2010, del 16 de desembre, del voluntariat d’Andorra; la Llei 13/2013,

del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor; la Llei 1/2015, del 15 de gener, per

l’eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica. Convé destacar, d’altra banda, que el 13

d’abril de 1994 es va crear el Servei de Mediació Familiar, el qual ha esdevingut el Servei d’Atenció i Mediació

prop de l’Administració de Justícia des de nals de l’any 2014, i que ns avui ha suposat una experiència

d’èxit en l’àmbit de la mediació familiar.

Tanmateix, tenint en compte que la mediació, davant una situació de conicte, permet elaborar solucions

benecioses i viables mitjançant el diàleg, atès que afavoreix la comunicació entre les parts en conicte, i

Lleis

Signat

electrònicame

nt per BOPA

Data: 2018-

04-17

14:30:38

CONSELL GENERAL

2/21

www.bopa.ad

18 d'abril del 2018Núm. 22

Dipòsit legal: AND.2-2015

suposa moltes vegades una millora de les seves relacions futures, era necessari aprofundir en la regulació

de la mediació mitjançant la Llei completa i general que es promou a hores d’ara. En efecte, la voluntat

d’evitar la judicialització de determinades controvèrsies no només té com a nalitat agilitzar el treball dels

tribunals de justícia, sinó que, fonamentalment, fa possible d’obtenir solucions responsables, autogestionades

i ecaces als conictes, que asseguren el compliment posterior dels acords i que preserven la relació futura

entre les parts. Però, a més, es vol anar més enllà i aplicar la mediació com a via per resoldre els litigis que

tenen lloc no únicament fora de l’àmbit judicial, sinó també en el marc d’un procés judicial, mitjançant la

derivació que faci el tribunal. En aquest cas no s’esdevé un procés de mediació alternatiu a la via judicial,

sinó que es congura un procés de mediació que n’és complementari i que permet col·laborar en l’objectiu

de prestar una tutela judicial efectiva òptima.

Aquesta Llei consta de seixanta-cinc articles, que s’estructuren en nou capítols, una disposició derogatòria

i set disposicions nals. El capítol primer incideix en les disposicions d’abast general, i, en concret, deneix

el concepte i la nalitat de la mediació; l’àmbit d’aplicació de la Llei; les modalitats de la mediació; la gura

dels mediadors, comediadors i experts; els requisits per exercir la mediació, incidint d’una forma especial

en el requisit de la formació continuada; les parts en la mediació; les entitats de mediació, i els efectes de

la mediació sobre el termini de prescripció.

El capítol segon regula els principis de la mediació i, en particular, els principis de voluntarietat i de bona

fe; els principis d’independència, imparcialitat i neutralitat, amb les causes d’abstenció i recusació que se’n

deriven; el principi de condencialitat i el deure de secret professional, que es detalla d’una forma especial

atesa la importància que té en l’àmbit de la mediació; el principi d’igualtat de les parts, i el caràcter perso-

nalíssim de les actuacions de la mediació.

El capítol tercer fa referència al règim estatutari del mediador. Des d’aquesta perspectiva, estableix les

normes relatives a l’actuació del mediador, que ha d’afavorir una comunicació adequada entre les parts,

i relaciona els deures del mediador, amb una atenció especial al deure d’assegurança; el principi segons

el qual la persona mediadora respon pels danys i perjudicis que pugui ocasionar, sense perjudici de la

responsabilitat disciplinària corresponent; el cost de la mediació i la provisió de fons i els honoraris que

en dimanen pels serveis que presta la persona mediadora; el beneci de gratuïtat en el cas de la mediació

judicial, i el codi deontològic professional de la mediació.

El capítol quart s’encarrega de la mediació convencional i la congura com un procés exible i senzill que

permet que els subjectes implicats puguin determinar-ne les fases fonamentals. En aquest sentit, les disposi-

cions legals estableixen els requisits imprescindibles per donar validesa a l’acord que les parts puguin assolir,

partint de la premissa que l’acord en si no esdevé obligatori, pel simple fet que l’experiència ha demostrat

àmpliament que la mediació en alguns casos pot perseguir senzillament una millora de les relacions de les

parts. En qualsevol cas, el procés de mediació convencional s’estructura amb la sol·licitud inicial, la sessió

informativa que pot convertir-se en constitutiva, i l’acord nal del procés o la nalització sense acord. A

més, el capítol que ens ocupa també regula altres particularitats de la mediació convencional, com ara els

supòsits en què concorre, la durada d’aquesta mediació, i la possibilitat que es faci per mitjans electrònics.

El capítol cinquè fa referència al règim jurídic de la mediació judicial, que té lloc en el marc d’un procés

judicial instat prèviament i que permet al tribunal, seguint el seu criteri d’idoneïtat, de convidar les parts

a intentar un procés de mediació, i ns i tot d’obligar-les a assistir a una primera sessió informativa. En

concret, es regula l’inici de la mediació judicial i la decisió judicial que fa possible aquest inici; l’àmbit i la

durada d’aquesta mediació; els requisits que els mediadors judicials han d’acomplir; la sessió informativa,

i la nalització de la mediació judicial, amb acord o sense.

El capítol sisè incideix en la formació del títol executiu i, en concret, en les dos vies mitjançant les quals es

pot aconseguir: d’una banda, l’homologació judicial que les parts poden sol·licitar de l’acord de mediació,

tant si ha estat convencional com si ha estat judicial, i, d’altra banda, l’elevació a escriptura pública davant

de notari de l’acord de mediació.

El capítol setè crea i regula l’objecte, la nalitat, el règim jurídic, l’àmbit territorial, l’adscripció, els responsa-

bles, l’estructura, les funcions registrals i els actes inscriptibles del Registre de Mediadors. Aquest registre