Llei 32/2022, del 14 de setembre, per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme, i de modificació de la Llei general d' ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, i de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l' allotjament turístic.

• Fecha de publicación: 28 Septiembre 2022
• Fecha: 14 Septiembre 2022
• Número de Gaceta: 116
• Sección: Consell General

Llei 32/2022, del 14 de setembre, per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme, i de modificació de la Llei general d' ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, i de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l' allotjament turístic

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 14 de setembre del 2022 ha aprovat la següent:

Llei 32/2022, del 14 de setembre, per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme, i de modificació de la Llei general d' ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, i de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l' allotjament turístic

Exposició de motius

El principi de sostenibilitat, a bastament articulat pels Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) instaurats a través de l' Agenda 2030, aprovada per l' Assemblea General de les Nacions Unides mitjançant la Resolució número 70/1, del 25 de setembre del 2015, ha d' emmarcar l' actuació dels poders públics en tots els àmbits de les seves competències. També comporta que les accions promogudes per aquestes institucions han de satisfer les necessitats de la generació actual, sense comprometre la capacitat per atendre les de les generacions futures, en el sentit més ampli, i en relació amb tots els aspectes en els àmbits socials, ambientals i econòmics.

Aquest principi ha estat incorporat a l' ordenament jurídic andorrà a través de diferents instruments normatius. A títol d' exemple, poden esmentar-se la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d' impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc), i la Llei 7/2019, del 7 de febrer, de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge.

Així mateix, el 23 de març del 2011, el Principat d' Andorra va signar el Conveni europeu del paisatge, i el 27 d' abril del 2011, el Govern va aprovar l' Estratègia nacional del paisatge ' amb l' aprovació d' una nova Estratègia prevista per a finals d' aquest any' , en un reconeixement inequívoc del rol essencial que té el paisatge en el benestar individual i col·lectiu.

Paral·lelament, però, en els darrers anys el desenvolupament urbanístic ha evidenciat un increment desmesurat de l' activitat de promoció immobiliària; aquest augment pot incidir negativament en els objectius de creixement equilibrat i sostenible que han marcat l' agenda nacional, cosa que genera una preocupació especial atesa la tensió que desencadena sobre la capacitat dels recursos naturals, dels serveis i de les infraestructures necessàries per garantir el nivell de qualitat de vida del qual disposen els ciutadans.

Addicionalment, la crisi energètica actual representa un repte d' unes magnituds substancials per a la resiliència del país i atesta l' especial fragilitat dels petits estats.

En vista de les consideracions anteriors, resulta indispensable promoure les mesures necessàries per assegurar el creixement sostenible de l' activitat urbanística. Per aquest motiu, a través d' aquesta Llei es modifica la Llei general d' ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000 (en endavant, la Llei general d' ordenació del territori i urbanisme), amb l' objectiu de promoure un procés d' estudi que permeti redefinir les polítiques urbanístiques. Aquest procés ha d' estar emmarcat en les possibilitats i capacitats de les infraestructures i els serveis públics actuals i en el respecte i la protecció de l' entorn natural.

En virtut de la modificació en qüestió, que es vehicula a través de la incorporació d' una disposició addicional, els comuns, en el termini màxim d' un any a partir de l' entrada en vigor de la Llei, han d' elaborar un estudi de capacitat de càrrega màxima de les seves parròquies respectives. Alhora, ha d' incorporar les conclusions resultants de les planificacions i els estudis efectuats pel Govern, particularment pel que fa a la sostenibilitat dels recursos i del medi natural, i a la capacitat de les infraestructures i les instal·lacions nacionals. De forma correlativa, s' estableix que els comuns han d' adaptar els seus plans d' ordenació i urbanisme parroquial a les conclusions que dimanin dels estudis de capacitat de càrrega màxima parroquial.

Per tal d' establir una coordinació adequada entre les actuacions parroquials i la política urbanística nacional i fer que siguin compatibles, segons el mandat legal contingut a la mateixa Llei general d' ordenació del territori i urbanisme, el Govern ha d' informar amb caràcter preceptiu i vinculant de l' estudi de capacitat de càrrega màxima parroquial. L' Executiu ' també amb la voluntat de preservar aquesta coordinació' ha d' aportar les dades, les informacions i els informes de què disposi i que siguin requerits pels comuns per tal d' elaborar els seus estudis parroquials. Així mateix, en virtut del principi de coordinació territorial supracomunal, s' estableix que el Govern, a través de les directrius d' ordenació, ha de fixar i desenvolupar els criteris que han de prendre en consideració els comuns per dur a terme els seus informes. Al respecte, convé recordar que l' apartat 6 de l' article 4 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, del 4 de novembre del 1993, determina que la definició de la política urbanística de cada parròquia s' ha d' efectuar dins del marc de la política urbanística general de l' Estat.

A més a més, i amb l' objectiu d' evitar que es consagrin situacions irreversibles que dificultin o impossibilitin materialitzar els resultats i les conclusions que dimanin dels estudis de capacitat de càrrega màxima parroquial, s' introdueix una disposició transitòria a la Llei general d' ordenació del territori i urbanisme, per regular el règim de concessió d' autoritzacions en matèria d' urbanisme aplicable durant el període en què els comuns han de dur a terme els estudis de capacitat de càrrega màxima parroquial i la correlativa adaptació dels seus plans d' ordenació i urbanisme parroquial.

Durant aquest període, l' aprovació de nous plans parcials, de projectes d' urbanització, i l' atorgament de llicències d' edificació d' obres de nova planta d' edificacions i d' instal·lacions de tota mena resten sotmesos a l' obtenció d' un informe favorable dels ministeris competents en matèria d' urbanisme i medi ambient. Aquests ministeris han d' avaluar la incidència del projecte objecte de la sol·licitud sobre la capacitat de càrrega de les infraestructures, els serveis i les instal·lacions actuals, basant-se en la hipòtesi que els projectes sobre sòl urbà consolidat i els plans parcials autoritzats amb anterioritat han estat íntegrament edificats. No s' incorporen els plans especials, atès que es tracta d' instruments que tenen per objecte actuacions urbanístiques justificades per l' interès públic.

Ara bé, i considerant la tensió que experimenta actualment el mercat de lloguer d' habitatges residencials, segons es comentarà més endavant, s' exclouen de l' obligatorietat d' obtenir l' informe favorable abans referit, entre altres projectes, els relatius a la construcció d' habitatges unifamiliars i d' habitatges plurifamiliars en règim de lloguer.

Tenint en compte que els criteris per emetre l' informe favorable s' han de desenvolupar a través de les directrius d' ordenació, s' estableix expressament que, durant el període que...