Sentència del Tribunal Constitucional del 3-2-2014 relativa al recurs d’empara 2013-30-RE.

Causa 2013-30-RE

(Esteve Estefanell c/ Maestre Pal)

Número de registre 415-2013. Recurs d’empara

Sentència del 3 de febrer del 2014

En nom del Poble Andorrà;

El Tribunal Constitucional;

Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 10 de setembre del 2013, per la representació processal de la Sra. Magdalena Esteve Estefanell, mitjançant el qual interposa un recurs d’empara contra la sentència del 23 d’octubre del 2012, dictada pel Tribunal Unipersonal de la Batllia i contra la sentència del 28 de juny del 2013 i l’aute del 31 de juliol del mateix any, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a un procés degut i a una decisió fonamentada en Dret, reconeguts a l’article 10 de la Constitució i atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets fonamentals esmentats i que anul·li les resolucions objecte de recurs;

Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;

Vist l’informe del Ministeri Fiscal de l’1 d’octubre del 2013;

Vist l’aute del Tribunal Constitucional del 4 de novembre del 2013, que va admetre a tràmit, sense efectes suspensius, el recurs d’empara 2013-30-RE;

Vist l’escrit d’al·legacions presentat, el 25 de novembre del 2013, per la representació processal de la societat Maria del Carme Maestre Pal, SA i de la Sra. Maria del Carme Maestre Pal;

Vist que la representació processal de la Sra. Magdalena Esteve Estefanell no ha presentat cap escrit d’al·legacions en el termini atorgat;

Vistes les conclusions formulades, dintre de termini, per les parts i pel Ministeri Fiscal;

Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Pierre Subra de Bieusses;

Antecedents

Primer

La representació processal de la societat Maria del Carme Maestre Pal, SA i de la Sra. Maria del Carme Maestre Pal va presentar una demanda contra la Sra. Magdalena Esteve Estefanell en què sol·licitava el seu desnonament i la reclamació de quantitat d’arrendaments impagats del pis en què vivia, així com el pagament de danys i perjudicis.

Segon

El 23 d’octubre del 2012, el Tribunal Unipersonal de la Batllia va dictar una sentència mitjançant la qual estimava, en part, les pretensions de la demandant, decidia declarar resolt el contracte d’arrendament i condemnava a la demandada a deixar el pis lliure i vacu, sota pena de llançament i a satisfer els lloguers impagats, la indemnització per ocupació indeguda i les despeses accessòries vençudes en relació amb el pis arrendat.

Tercer

La representació processal de la Sra. Magdalena Esteve Estefanell va presentar un recurs d’apel·lació contra aquesta sentència en què a més dels motius de fons es justificava la manca de consignació de les rendes (d’acord amb allò que exigeix la Llei d’arrendaments de finques urbanes per poder interposar aquest recurs) per tal com es trobava en situació de pobresa, declarada per l’aute del 10 de maig del 2012 de la Batllia.

Quart

El 26 de març del 2013, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute en què recorda que la Llei d’arrendament de finques urbanes no estableix cap excepció a l’exigència d’haver acreditat el pagament de les rendes degudes o d’haver-ne consignat judicialment l’import per poder admetre a tràmit el recurs d’apel·lació. L’article 99 de la Llei qualificada de la Justícia que regula l’abast del benefici de justícia gratuïta tampoc permet incloure el dret a no consignar les rendes degudes en el moment de recórrer.

Per consegüent, va requerir l’apel·lant per tal que en un termini de 8 dies improrrogables consignés a la Batllia l’import esmentat de les rendes degudes.

Cinquè

La representació processal de la Sra. Magdalena Esteve Estefanell va presentar un escrit en què manifestava que l’impagament de les rendes degudes no era fruit de cap mala fe, sinó que estava pendent de rebre l’ajuda institucional que no havia rebut.

Sisè

El 28 de juny del 2013, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència mitjançant la qual per tal com l’apel·lant no havia acomplert el requisit demanat, declarava la caducitat del recurs d’apel·lació i, per tant, la seva desestimació.

Setè

La representació processal de la Sra. Magdalena Esteve Estefanell va presentar, aleshores, un incident de nul·litat d’actuacions en què al·legava que s’havia vulnerat el seu dret a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Constitució. Subsidiàriament, sol·licitava l’anul·lació de la sentència esmentada del 28 de juny del 2013, per haver consignat a bastament els imports requerits per l’aute del 26 de març del 2013.

Vuitè

El 31 de juliol del 2013, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute que acordava desestimar aquest incident de nul·litat d’actuacions.

Novè

El 10 de setembre del 2013, la representació processal de la Sra. Magdalena Esteve Estefanell, va interposar un recurs d’empara contra la sentència del 23 d’octubre del 2012, dictada pel Tribunal Unipersonal de la Batllia i contra la sentència del 28 de juny del 2013 i l’aute del 31 de juliol del mateix any, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a un procés degut i a una decisió fonamentada en Dret, reconeguts a l’article 10 de la Constitució.

La recurrent recorda que es troba en situació d’insolvència i de pobresa declarada per la Batllia i que abona les rendes quan el Govern li tramet les prestacions a l’efecte, així mateix rep l’ajuda a l’habitatge de lloguer per part del Govern mateix. Aquest és el motiu pel qual no va poder consignar les rendes en el moment que se li va sol·licitar. Aquesta situació no és volguda, sinó que depèn de la tramesa de les ajudes esmentades.

Per consegüent...