Sentència del Tribunal Constitucional del 4-6-2012 relativa al recurs d’empara 2012-1-RE.

Causa 2012-1-RE

Número de registre 6-2012. Recurs d’empara

Sentència del 4 de juny del 2012

En nom del Poble Andorrà;

El Tribunal Constitucional;

Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 9 de gener del 2012, per la representació processal de la Unió Temporal d’Empreses UTE SAUR VALLNET, mitjançant el qual interposa un recurs d’empara contra l’aute d’execució dictat per la Batllia, el 10 de novembre del 2010, i, contra els autes del 15 de setembre del 2011 i del 16 de desembre del mateix any, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a un “judici equitatiu”, reconegut a l’article 10 de la Constitució i atès que demana al Tribunal Constitucional que admeti aquest recurs d’empara, que declari la vulneració del dret fonamental protegit, és a dir, el dret al “judici equitatiu” i que es dictin totes aquelles nul·litats sol·licitades i totes aquelles que procedeixin. Així mateix demana la suspensió de les decisions d’execució impugnades mentre duri el procés d’empara, ja que aquestes comportarien perjudicis greus d’impossible reparació;

Atesos els escrits presentats i registrats, tot ells per aquesta mateixa representació processal, tal com es detallen a continuació:

Escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 16 de gener del 2012, en què es vol deixar constància i insistir sobre la necessitat urgent de suspendre els actes d’execució actualment instats contra la UTE recurrent.

Escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 2 de febrer del 2012, mitjançant el qual s’adjunta una còpia de la sol·licitud presentada al Govern amb annexió d’una garantia autònoma al primer requeriment establerta per Mora Banc a favor del Govern fins a l’import de 1.829.019,23 euros.

Escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 22 de febrer del 2012, mitjançant el qual informa de la providència del 14 de febrer del 2012, dictada pel batlle en què demana l’acreditació de la presentació del recurs d’empara.

Escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 28 de febrer del 2012, mitjançant el qual adjunta la resolució de Govern que desestima la seva sol·licitud abans esmentada.

Escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 9 de març del 2012, mitjançant el qual adjunta l’aute del 2 de març del 2012, dictat pel Tribunal Superior de Justícia en què s’estima l’incident d’execució presentat pel Govern, així com la carta del 15 de febrer del 2012 del ministre de Justícia i Interior que comunica la no signatura del contracte definitiu sobre els treballs de neteja de les dependències de la seu de la Justícia.

Escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 12 de març del 2012, mitjançant el qual adjunta la providència del mateix dia, dictada pel batlle.

Vista la providència del 16 de març del 2012 del magistrat ponent que acorda “Que sense perjudici que aquesta execució pugui ser suspesa ulteriorment, la representació processal de la UTE SAUR VALLNET ha d’aportar les proves o els elements que fonamentin el relleu i la irreparabilitat dels danys que al·lega.”

Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 23 de març del 2012, per la representació processal de la part recurrent mitjançant el qual aporta les proves i elements que considera adients per posar de relleu la irreparabilitat dels danys al·legats per VALLNET;

Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;

Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 7 de febrer del 2012;

Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Pierre Subra de Bieusses;

Antecedents

Primer

El 17 de juny de 1998, el Govern va convocar un concurs públic per a l’adjudicació de la redacció del projecte constructiu, construcció i explotació per un any de l’estació depuradora d’aigües residuals de la Massana i la construcció de l’accés i de la protecció del terreny contra les inundacions.

La UTE SAUR VALLNET va resultar adjudicatària i el contracte es va signar el 18 de gener de 1999.

Segon

Sense entrar en detalls fàctics i tècnics, el 27 de maig del 2005, el ministre d’Ordenament Territorial va incoar un expedient administratiu sancionador per infracció contractual de la UTE SAUR VALLNET en l’execució de les obres i pels danys causats al medi ambient.

Finalment, el 23 d’agost del 2007, el Govern va dictar una resolució mitjançant la qual reclamava a la UTE SAUR VALLNET, 1.587.976,34 euros per procedir a la indemnització dels perjudicis ocasionats amb motiu de l’incompliment de les clàusules i condicions contractuals del contracte esmentat i 241.042,89 euros en concepte de despeses d’auditoria i reparació, derivades de l’abandó de l’estació depuradora fins al 31 d’octubre del 2005.

Tercer

La UTE SAUR VALLNET va presentar una demanda contra aquesta decisió davant la Secció Administrativa de la Batllia que, l’1 de setembre del 2008, mitjançant sentència, la va desestimar i va declarar que la resolució impugnada del Govern era ajustada a Dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.

Quart

La UTE SAUR VALLNET va presentar un recurs d’apel·lació contra aquesta sentència. El 14 de setembre del 2009, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència que desestimava aquest recurs i confirmava la sentència de la primera instància.

Cinquè

L’1 d’octubre del 2009, la representació processal de la UTE SAUR VALLNET va formular un incident de nul·litat d’actuacions i el mateix dia, en haver tingut coneixement d’indicis i proves materials de nous fets de cabdal transcendència va formular un segon incident de nul·litat d’actuacions, a mode d’incident ex novo o de complementari de l’anterior.

En el primer escrit, la demandant al·lega la vulneració del dret a un procés equitatiu i del dret a un procés degut en diversos dels seus vessants i, en el segon escrit, al·lega la manca d’independència i d’imparcialitat del magistrat ponent de la sentència de la segona instància.

Sisè

El 9 d’octubre del 2009, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute que denegava l’admissió a tràmit d’aquests incidents de nul·litat d’actuacions pel fet d’haver estat presentats fora del termini de 15 dies naturals, establert per l’article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials.

Setè

El 20 d’octubre del 2009, la representació processal de la UTE SAUR VALLNET va presentar un recurs d’empara en què sol·licitava que es declarés “la vulneració del dret fonamental protegit, és a dir la vulneració del dret a un judici equitatiu, així com que es dicti la nul·litat d’actuacions de tot el procediment amb la consegüent nul·litat de les resolucions judicials impugnades i el tot amb retroacció de les actuacions al moment anterior al que es va produir la vulneració dels drets reconeguts a l’article 10 de la Constitució i al 6 del Conveni europeu, això és amb reposició del recurrent en la plenitud dels seus drets talment ho prescriu l’article 92.2 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional.”

Vuitè

El 12 de novembre del 2009, el Ministeri Fiscal va presentar un informe en què demanava, a títol principal, la inadmissió a tràmit del recurs d’empara per no haver-se esgotat la via jurisdiccional prèvia. Efectivament, la recurrent va presentar ambdós incidents de nul·litat d’actuacions un dia més tard del termini que estableix la Llei transitòria de procediments judicials.

Seguidament, a títol “molt subsidiari”, el Ministeri Fiscal, també citant jurisprudència constitucional, manifesta que en alguns casos excepcionals, el test que cal aplicar en el control de constitucionalitat ha de ser més estricte, i entre d’altres, quan les aplicacions de les regles processals pel seu rigor o formalisme revelen una clara desproporció entre els fins que els requisits processals persegueixen i els interessos que es sacrifiquen.

En aquesta causa, es planteja una qüestió molt greu sobre unes presumptes manques d’imparcialitat i d’independència d’un jutge de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, ara bé, aquests elements no...