Sentència del Tribunal Constitucional del 3-12-2008 relativa al recurs d'empara 2008-16-RE.

Causa

2008-16-RE

Número de registre 223-2008. Recurs d'empara

Sentència del 3 de desembre del 2008

En nom del Poble Andorrà;

El Tribunal Constitucional;

Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 17 d'abril del

2008, per la representació processal del Sr. Antoni Picart Sànchez, mitjançant

el qual interposa recurs d'empara contra l'Acord del Consell General del 18

d'octubre del 2007, que declara "la utilitat pública i necessitat d'ocupació de

l'Hotel Rosaleda d'Encamp, bé immoble declarat d'interès cultural en la

classificació de monument (...) i la necessitat d'ocupació definitiva del bé i

d'adquisició dels drets patrimonials afectats, amb les tres parcel·les afectades i

les construccions existents, en la forma i condicions que resulten de l'expedient

d'expropiació i de l'Informe raonat del Govern del 23 de maig del 2007", per

haver-se produït una presumpta vulneració del dret a la propietat privada,

reconegut a l'article 27 de la Constitució i atès que demana al Tribunal

Constitucional que dicti sentència atorgant l'empara sol·licitada, que declari que

s'ha vulnerat el dret a la propietat privada del Sr. Antoni Picart Sànchez, que

disposi les mesures necessàries per a la protecció d'aquest dret; i

concretament, amb caràcter principal, declari nul l'Acord del Consell General

del 18 d'octubre del 2007, publicat al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, el 5

de desembre del 2008, així com els pronunciaments complementaris que

aquest Tribunal estimi escaients per a la plena efectivitat del pronunciament

principal interessat;

Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102 b);

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV,

capítol sisè;

Vist l'aute del Tribunal Constitucional del 6 d'octubre del 2008, que va admetre

a tràmit, amb efectes suspensius, el recurs d'empara interposat per la

representació processal del Sr. Antoni Picart Sànchez;

Vistos els escrits d'al·legacions presentats i registrats al Tribunal Constitucional,

dintre de termini, pel Ministeri Fiscal i pel síndic general;

Vistes les conclusions formulades, dintre de termini, per la representació

processal del recurrent, pel síndic general i pel Ministeri Fiscal;

Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Pierre Subra de Bieusses;

Antecedents

Primer

L'1 de juny de 1957, els Srs. Pere Puigsubirà Tarridas i Joan Puigsubirà Rovira,

d'una part, i el Sr. Antoni Picart Gonzàlez, juntament amb els marmessors de

l'herència del Sr. Antoni Picart Areny, d'altra part, van signar un contracte de

cens emfitèutic perpetu, pel qual els primers es constituïen en censataris i el

segon en censalista de dues propietats situades a Encamp.

Segon

El 15 de setembre de 1984, el Sr. Antoni Picart Gonzàlez, davant notari, va

acceptar la substitució d'una de les propietats acensades per la parcel·la i

l'edifici que hi era construït, anomenat Hotel Rosaleda. Aquesta modificació,

coneguda com a "revessejat", va suposar una novació objectiva del cens i el Sr.

Antoni Picart Gonzàlez va esdevenir titular del domini directe de l'Hotel

Rosaleda, restant el domini útil en mans de la família Puigsubirà.

Tercer

Actualment, la finca on es troba construït l'Hotel Rosaleda està en règim de

titularitat compartida entre el Sr. Antoni Picart Sànchez, hereu universal del Sr.

Antoni Picart Gonzàlez, titular del domini directe, i de la societat P3, SA,

composta pels hereus del Sr. Pere Puigsubirà Tarridas, titular del domini útil.

Quart

La societat P3, SA després de tancar l'Hotel Rosaleda va sol·licitar al Comú

d'Encamp l'autorització per rehabilitar l'edifici. El Comú esmentat va denegar

aquesta petició.

La societat P3, SA va sol·licitar, aleshores, una autorització per a enderrocar-lo,

per tal de construir un edifici nou.

El Comú d'Encamp va autoritzar aquest enderroc, tanmateix, el Govern el va

denegar per silenci administratiu. Posteriorment, el 19 de setembre del 2002, la

Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va resoldre a favor de la

societat demandant.

Cinquè

La societat P3, SA va iniciar les obres d'enderrocament de l'edifici i, el Sr.

Antoni Picart Sànchez va interposar un interdicte d'obra nova, ja que el cens

emfitèutic no conferia aquesta facultat al titular del domini útil. Aquest atur de

les obres fou acordat per la Batllia i confirmat per la sentència del 16 de febrer

del 2006 de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.

Sisè

Paral·lelament, atesos diversos incompliments greus de les obligacions

contractuals dels censataris, el Sr. Antoni Picart Sànchez va exercir el seu dret

de comís sobre les finques acensades, sobre part de les quals es troba l'Hotel

Rosaleda. Per tal com, la societat P3, SA no va donar un compliment voluntari

a l'exercici del comís, el Sr. Antoni Picart Sànchez va interposar una demanda

davant la jurisdicció civil en què demana el reconeixement judicial del comís.

Setè

L'11 de febrer del 2004, el Govern, mitjançant decret, declarava l'Hotel

Rosaleda bé immoble d'interès cultural, dins de la categoria de monument, el

qual quedava, per tant, sotmès al règim de la Llei 9/2003, del patrimoni cultural

d'Andorra.

Vuitè

El 8 de març del 2006, el Govern va acordar l'obertura de l'expedient

d'expropiació de l'Hotel Rosaleda.

El 18 d'octubre del 2007, el Consell General va declarar la utilitat pública i la

necessitat d'ocupació de l'Hotel Rosaleda.

Novè

El 17 d'abril del 2008, la representació processal del Sr. Antoni Picart Sànchez

va presentar un escrit de recurs d'empara en què, en primer lloc, precisa la

configuració constitucional del dret a la propietat, el compara amb el d'altres

països, com Espanya, Alemanya i Itàlia i després examina la configuració

d'aquest dret en el Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les

llibertats fonamentals. En segon lloc, presenta la configuració constitucional de

l'expropiació forçosa que estableix una sèrie de requisits: ha d'existir una causa

expropiandi, consistent en la declaració de la utilitat pública del bé expropiat,

l'expropiació ha de ser proporcionada i adequada a la finalitat que es pretén, ha

d'anar acompanyada de la indemnització corresponent, ha d'efectuar-se

d'acord amb el procediment establert per la llei i ha d'establir-se una garantia

judicial.

En aquesta causa, segons el parer del recurrent, la declaració d'utilitat pública

pren fonament en l'incompliment dels deures de conservació de l'Hotel. Ara bé,

la Llei del patrimoni cultural d'Andorra imposa a l'Administració l'obligació

d'executar subsidiàriament les obres que el propietari (en aquest cas P3, SA)

no ha executat malgrat els requeriments de fer-ho. Tanmateix, destaca que

l'activitat administrativa va ser mínima i testimonial, ja que es va limitar a dues

ordres per tal d'evitar l'entrada d'aigua i el perill d'incendi. Seguidament, el

Govern va procedir a l'execució subsidiària de certes actuacions que es poden

qualificar d'insignificants, fet que és totalment incoherent amb la gravetat de

l'estat de l'edifici d'acord amb els informes del Govern. L'actuació del Govern

ha estat insuficient i l'expropiació és, per tant, totalment desproporcionada.

Aquesta part també al·lega que el Govern no li va trametre cap requeriment, ni

notificació, tot i estar al corrent de la incoació de l'acció de comís que podria

declarar-lo titular del ple domini. En definitiva, considera que la situació actual

de l'Hotel Rosaleda ha estat provocada per la inactivitat mateixa del Govern o,

més ben dit, per la seva deficient i ineficaç intervenció.

Així mateix, el recurrent manifesta que segons el parer del Govern el perill de

deteriorament greu i de destrucció és un fonament addicional a l'expropiació.

Ara bé, aquesta situació no és una habilitació en blanc per expropiar, mesura

que ha de ser proporcionada a les finalitats de protecció. L'anàlisi de la situació

material de l'Hotel posa en dubte que la situació de deteriorament no pugui

reconduir-se més eficaçment i amb menys costos per l'altra via que no sigui

l'expropiatòria, i si no el que procediria seria la declaració de ruïna, però no

l'expropiació.

Segons el parer d'aquesta part, s'hauria d'haver contemplat tot el ventall de

possibilitats existents que podrien fer compatible la protecció del bé i el

respecte del dret a la propietat.

Finalment, el recurrent considera que ha d'existir una proporcionalitat entre la

mesura expropiatòria i els fins que la legitimen. En primer lloc, cal efectuar un

examen en tres nivells: judici d'idoneïtat, de necessitat i de proporcionalitat

estricta. Aquesta part conclou del seu anàlisi que la mesura adoptada no satisfà

el judici de necessitat, ni el de proporcionalitat estricta, quant al primer, perquè

l'expropiació és un mitjà extremadament lesiu i d'igual eficàcia que els altres

legalment previstos, sense que hi hagi una motivació raonable de la seva

elecció, i quant al segon, desequilibrat, perquè no comporta més beneficis o

avantatges per l'interès general que perjudicis pels particulars afectats.

Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que dicti sentència atorgant

l'empara sol·licitada, que declari que s'ha vulnerat el dret a la propietat privada

del Sr. Antoni Picart Sànchez, que disposi les mesures necessàries per a la

protecció d'aquest dret; i concretament, amb caràcter principal, declari nul

l'Acord del Consell General del 18 d'octubre del 2007, publicat al Butlletí Oficial

del Principat d'Andorra, el 5 de desembre del 2008, així com els

pronunciaments complementaris que aquest Tribunal estimi escaients per a la

plena efectivitat del pronunciament principal interessat.

Desè

El 6 d'octubre del 2008, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit, amb

efectes suspensius, el recurs d'empara 2008-16-RE i, mitjançant providència de

la mateixa data, es va trametre la causa a les parts, perquè formulessin les

al·legacions corresponents.

Onzè

El 23 d'octubre del 2008, el Ministeri Fiscal va presentar un escrit en què

manifestava que s'oposava al recurs...