Sentència del Tribunal Constitucional del 15-4-2024 relativa al recurs d'empara 2023-88-RE.

• Fecha de publicación: 24 Abril 2024
• Número de Gaceta: 49
• Sección: Tribunal Constitucional

Sentència del Tribunal Constitucional del 15-4-2024 relativa al recurs d’empara 2023-88-RE.

Causa 2023-88-RE
(Calda Mont, SA c/ Govern d’Andorra)

Número de registre 549-2023. Recurs d’empara

Sentència del 15 d’abril del 2024

En nom del Poble Andorrà;

El Tribunal Constitucional;

Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 29 de desembre del 2023, per la representació processal de la societat Calda Mont, SA, mitjançant el qual interposa un recurs d’empara contra la sentència del 6 de desembre del 2023, dictada pel Ple del Tribunal Superior de Justícia, en el marc d’una acció en responsabilitat patrimonial de l’Estat per errors judicials, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a un procés degut sense indefensió i a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconeguts a l’article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li la resolució impugnada, que es retrotreguin les actuacions a la data en què es va dictar la sentència per tal que se’n dicti una de nova on es corregeixin les infraccions denunciades;

Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;

Vist l’escrit de manifestacions i de ratificació del recurs d’empara, presentat el 31 de gener del 2024, per la representació processal de la societat Calda Mont, SA;

Vist l’aute del Tribunal Constitucional del 19 de febrer del 2024 que va admetre a tràmit aquesta causa sense efectes suspensius;

Vist l’escrit d’al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 5 de març del 2024, pel Govern;

Vist l’escrit d’al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 8 de març del 2024, pel Ministeri Fiscal;

Vistes les conclusions formulades dintre de termini per les parts i pel Ministeri Fiscal;

Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Joan Manel Abril Campoy;

1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries

1.1. La societat Calda Mont, SA va interposar una demanda jurisdiccional contra la resolució del Comú d’Escaldes-Engordany del 23 de desembre del 2019, confirmada per la resolució de la Comissió Tècnica d’Urbanisme (CTU) del 29 de juny del 2020, mitjançant les quals tot i haver-se-li acordat una sol·licitud de llicència d’obra major (consolidació i ampliació d’aparcament) no se li havia aplicat una bonificació del 70% sobre la quota tributària generada, tal com preveia l’Ordinació del 21 de desembre del 2017 de modificació i de refosa de l’ordinació tributària (article 32.7 b).

1.2. El 7 de febrer del 2022, la Secció de Contenciós-Administratiu 2 de la Batllia va dictar una sentència que estimava aquesta demanda, que declarava que les resolucions del Comú d’Escaldes-Engordany i de la CTU impugnades no eren ajustades a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa, i que calia atorgar a la societat demandant el benefici fiscal sol·licitat.

1.3. Tant el Comú d’Escaldes-Engordany, com el Govern van interposar recurs d’apel·lació contra aquesta decisió, i, el 27 de setembre del 2022, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència mitjançant la qual estimava ambdós recursos d’apel·lació i revocava la decisió de la primera instància.

1.4. El 28 de desembre del 2022, la representació processal de la societat Calda Mont, SA va exercitar una acció per al reconeixement dels errors judicials i per al reconeixement dels danys soferts derivats dels errors de la sentència de la Sala Administrativa del 27 de setembre d’aquell mateix any, en què demanava una indemnització de 268.244,96 €.

1.5. El 6 de desembre del 2023, el Ple del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència mitjançant la qual acordava desestimar íntegrament la demanda de reconeixement d’error judicial, prevista a l’article 10 de la Llei qualificada de la Justícia.

1.6. El 29 de desembre del 2023, la representació processal de la societat Calda Mont, SA va interposar un recurs d’empara contra la sentència del 6 de desembre del 2023, dictada pel Ple del Tribunal Superior de Justícia per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a un procés degut sense indefensió i a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconeguts a l’article 10 de la Constitució.

2. Argumentació jurídica

2.1. Argumentació de la societat recurrent

- En primer terme, la societat recurrent en empara fonamenta el seu recurs en una eventual vulneració del dret a la jurisdicció, atès que considera que el Ple del Tribunal Superior de Justícia exigeix nous requisits per obtenir la bonificació sol·licitada; i, en segon terme, també al·lega que la sentència impugnada conté una incongruència interna.

- Assenyala que la sentència de la Sala Administrativa conté fins a tres errors judicials i qualifica la decisió de “vergonyosa”, i això es deu al fet que la Sala no es va llegir els seus arguments, ni va analitzar la prova documental que acompanyava la demanda. Exposa que es tracta d’un edifici d’aparcaments ampliat l’any 2019 amb més aparcaments i, per tant, es compleixen els requisits per a l’obtenció de la bonificació tributària del 70%.

- La sentència de la Sala Administrativa es fonamentava en l’errònia conclusió que l’edifici d’aparcaments i l’edifici d’habitatges eren un de sol a nivell civil i que no existien servituds entre aquests, mentre que la sentència del Ple sí reconeix la seva existència.

- El Ple afirma que els errors comesos no tenen rellevància, perquè una secció de la primera part de l’edifici d’aparcaments segueix assegurant la funció d’aparcaments necessària al bloc d’habitatges. Entén que aquest argument no se sustenta en cap element fàctic i que, per tant, és una arbitrarietat. I encara que aquest argument fos cert no impediria la bonificació, perquè es continua ampliant un edifici d’aparcaments. Assevera que el Ple s’ha inventat el concepte de “vinculació administrativa” i, segons el seu parer, això és un despropòsit majúscul.

- Quant a la incongruència interna de la sentència impugnada, manifesta que en el fonament de dret tercer s’afirma que el procediment on s’analitza l’error judicial no és una tercera instància i, no obstant això, el Ple mateix -fonament de dret cinquè- proporciona nous arguments amb l’anàlisi de l’Ordinació general d’urbanisme i de construcció del Comú d’Escaldes-Engordany. A més, entén que la sentència del Ple tergiversa la sentència de la Sala Administrativa quan aquesta allò que afirmava era que els habitatges i els aparcaments constituïen un mateix edifici.

- El Ple solament podia valorar si la sentència administrativa se sostenia en algun dels arguments exposats per la Sala Administrativa o si tots els arguments eren erronis, però el Ple no podia emprar raonaments jurídics diferents, perquè situa a aquesta part en indefensió, com ho és el cas quan apunta l’argument de la “vinculació administrativa”.

- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li la resolució impugnada, que es retrotreguin les actuacions a la data en què es va dictar la...