Sentència del Tribunal Constitucional del 15-4-2024 relativa al recurs d'empara 2024-1-RE.

• Fecha de publicación: 24 Abril 2024
• Número de Gaceta: 49
• Sección: Tribunal Constitucional

Sentència del Tribunal Constitucional del 15-4-2024 relativa al recurs d’empara 2024-1-RE.

Causa 2024-1-RE
(República Bolivariana de Venezuela c/ Principat d’Andorra)

Número de registre 4-2024. Recurs d’empara

Sentència del 15 d’abril del 2024

En nom del Poble Andorrà;

El Tribunal Constitucional;

Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 8 de gener del 2024, per la representació processal de la República Bolivariana de Venezuela, mitjançant el qual interposa un recurs d’empara contra l’aute del 27 de novembre del 2023, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a la defensa, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un procés degut, reconeguts a l’article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats i que declari l’admissió en qualitat d’actor civil de la República Bolivariana de Venezuela en el marc de la causa penal que l’afecta;

Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;

Vist l’aute del Tribunal Constitucional del 15 de gener del 2024 que va admetre a tràmit, aquesta causa sense efectes suspensius;

Vist l’escrit d’al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 25 de gener del 2024, per la representació processal dels Srs. Daniel German Zamora Avila, Zulma Vianeth Sanabria Corso, Roberto Javier Cobucci Mugica i Xavier Mayol González i de la societat CGC Ltda. Inc (Panamà);

Vist l’escrit d’al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, l’1 de febrer del 2024, per la representació processal dels Srs. Carmelo Urdaneta, Pablo Noya, Ingrid Sánchez, Cecirée Casanova, Claudia Paola Suárez, Fidel Ramírez, Reinaldo Ramírez, Mariela Matheus Baptista, Luis Tenorio i Carlos Luengo;

Vist l’escrit d’al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 2 de febrer del 2024, pel Govern;

Vist l’escrit d’al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 2 de febrer del 2024, per la representació processal de la Banca Privada d’Andorra, SA;

Vist l’escrit d’al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 2 de febrer del 2024, pel Ministeri Fiscal;

Vist l’escrit d’al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 5 de febrer del 2024, per la representació processal dels Srs. Cristina Lozano Bonet, Anna Piñero Carrabina, José Luis Zabala, Luis Carlos De Leon Pérez i Ramon Arias Lanz;

Vist l’escrit d’al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 6 de febrer del 2024, per la representació processal dels Srs. Diego Salazar Carreño, Luis Mariano Rodríguez Cabello, José Enrique Luongo Rotundo, Rosycela Díaz Gil i Estibaliz Basoa La Hidalga;

Vist l’escrit d’al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 7 de febrer del 2024, per la representació processal dels Srs. Jordi Guimo Torrent i Javier Alvarado Ochoa;

Vistes les conclusions formulades dintre de termini per les parts i pel Ministeri Fiscal;

Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Josep-D. Guàrdia Canela;

1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries

1.1. El 7 de febrer del 2019, la República Bolivariana de Venezuela va sol·licitar constituir-se en actor civil de conformitat amb l’article 18 del Codi de procediment penal en el marc de la causa seguida per un presumpte delicte major de blanqueig de diners derivat d’uns comportaments presumptament delictius d’uns funcionaris d’aquell Estat. (causa Delictes Majors 9000030/2019).

1.2. El 9 de maig del 2019, la Secció d’Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia va dictar un aute en què admetia a tràmit l’escrit de la representació lletrada de la República Bolivariana de Venezuela, la tenia per compareguda i la considerava com a actor civil en el procediment referenciat.

1.3. L’1 d’agost del 2019, la Secció d’Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia va trametre una providència a la República Bolivariana de Venezuela per tal que en un termini de 30 dies naturals es manifestés sobre l’objecte de la seva reclamació i la natura bàsica del seu perjudici, atès que en cas contrari es podria declarar que no tenia legitimitat processal per continuar en aquest procediment, i es podria revocar la seva condició d’actor civil, ja que els interessos com a perjudicat de Petróleos de Venezuela, SA (PDVSA), ja es trobaven defensats pel representant legal d’aquesta persona jurídica; així mateix, es donava vista a les parts i al Ministeri Fiscal per tal que es manifestessin sobre la legitimitat o la il·legitimitat de la República Bolivariana de Venezuela.

1.4. El 25 de novembre del 2022, la Secció d’Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia va dictar un aute en què decidia inadmetre com a part en el procés a la República Bolivariana de Venezuela.

1.5. La representació processal de la República Bolivariana de Venezuela va interposar un recurs d’apel·lació contra aquesta decisió, i, el 14 d’abril del 2023, el Tribunal de Corts va dictar un aute que desestimava aquest recurs.

1.6. La representació processal de la República Bolivariana de Venezuela va iniciar un incident de nul·litat, d’acord amb les disposicions de l’article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, el qual va ser desestimat en primera instància per l’aute del 24 de juliol del 2023 dictat pel Tribunal de Corts, i, en segona instància, per l’aute del 27 de novembre del mateix any, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.

1.7. El 8 de gener del 2024, la representació processal de la República Bolivariana de Venezuela va interposar un recurs d’empara contra l’aute del 27 de novembre del 2023, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a la defensa, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un procés degut, reconeguts a l’article 10 de la Constitució.

2. Argumentació jurídica

2.1. Argumentació de la part recurrent

- En primer lloc, la part recurrent al·lega la vulneració del principi de seguretat jurídica i dels drets a la jurisdicció i a la defensa, per tal com inicialment es va admetre la seva constitució en actor civil, però tant el Tribunal de Corts, com la Sala Penal van considerar que aquesta decisió no havia esdevingut ferma, perquè no havia estat notificada al Ministeri Fiscal, tot i haver transcorregut 3 anys i que cap part en el procediment havia manifestat cap objecció al respecte.

- Destaca les disposicions de l’article 185 del Codi de procediment penal que estableixen que els autes i les providències han de ser notificats en un termini màxim de 15 dies a comptar de la data en què han estat dictats; argument sobre el qual la Sala Penal no dona cap resposta. Insisteix en què, en aquest cas, la greu vulneració dels terminis processals no la pot perjudicar, i que la conclusió a la qual arriben els òrgans judicials és del tot il·lògica, irracional i absurda i, alhora, comporta una indefensió material inqüestionable per a aquesta part.

- En segon lloc, addueix que la interpretació restrictiva efectuada per la jurisdicció ordinària respecte del numerus clausus de l’article 194 del Codi de procediment penal impedeix que la decisió que denega la seva constitució d’actor civil sigui revisada per una instància superior.

- En aquest cas concret posa en relleu que l’aute de la Batllia indicava en el peu de la seva decisió la possibilitat del recurs, i considera que aquest error exclou la possibilitat de no admetre a tràmit el recurs d’apel·lació en mèrits d’aquesta previsió i en virtut del dret a la tutela judicial efectiva (cita jurisprudència del Tribunal Constitucional Espanyol en aquest sentit).

- Retreu a la jurisdicció ordinària ser extremadament estricta amb l’aplicació de l’article 194 del Codi esmentat i, per contra, molt laxa amb el contingut de l’article 185 del mateix Codi. Li retreu utilitzar una doble vara interpretativa que causa indefensió, inseguretat i que constitueix una argumentació irracional i contrària a dret que atempta greument contra els seus drets constitucionals.

- En tercer lloc, pel que fa a la possibilitat d’un Estat tercer de sotmetre’s a la jurisdicció del Principat, la part recurrent al·lega que la via a emprar ha de dependre de la qualitat en la qual es vol actuar i comparèixer.

- L’article 18 del Codi de procediment penal disposa que “L’acció civil pot ser exercida per tota persona que hagi sofert danys i perjudicis causats pel delicte o per la contravenció penal”.

- Aquest redactat és molt genèric i la Sala Penal avala d’alguna manera l’argumentació d’aquesta part en permetre a un Estat tercer comparèixer en qualitat de víctima en assumptes de criminalitat organitzada econòmica i financera que implica corrupció a fi de reclamar la responsabilitat ex delicto que deriva d’aquestes infraccions.

- I aquest rescabalament també és la posició del Tribunal Europeu dels Drets Humans, encara que l’única finalitat sigui la d’obtenir una reparació simbòlica.

- Per consegüent, impedir a una víctima demanar a la jurisdicció competent de ser rescabalada dels danys i dels perjudicis soferts a causa d’una infracció penal, atempta contra el seu dret a la jurisdicció; i el Tribunal Europeu dels Drets Humans també ha declarat que la constitució d’actor civil d’un Estat estranger no atempta de cap manera a la sobirania de l’Estat que ha de jutjar la causa, ja que l’Estat estranger ve a demanar un rescabalament en estricta submissió i observació de les disposicions legals internes de l’Estat que instrueix la causa.

- Pel que fa a la doctrina i a la...