Llei 30/2012, del 22 de novembre, de modificació de la Llei general de les finances públiques, de 19 de desembre de 1996.

llei 30/2012, del 22 de novembre, de modificació de la Llei general de les finances públiques, de 19 de desembre de 1996

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 de novembre del 2012 ha aprovat la següent:

Exposició de motius

L’article 7.1 de la Llei general de les finances públiques, de 19 de desembre de 1996, estipula que “prescriuen als tres anys: a) La facultat de l’Administració de liquidar els deutes tributaris i d’altres ingressos de dret públic (…); b) El dret d’exigir el pagament dels deutes liquidats (…); c) La potestat d’imposar sancions pecuniàries”; en termes similars es pronuncia l’article 40.1 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, de 19 de desembre de 1996, segons el qual “prescriuen als tres anys: a) el dret de l’administració per a determinar el deute tributari mitjançant l’oportuna liquidació; b) l’acció per exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats; c) l’acció per a imposar sancions tributàries; d) el dret de devolució dels ingressos indeguts”; mentre que, per la seva banda, l’article 56.1 de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals, modificada per la Llei 6/2005, del 21 de febrer i per la Llei 14/2007, del 20 de setembre, estableix que “salvat allò que altres lleis estableixen, prescriuen al cap de tres anys: a) La facultat de l’Administració Comunal de liquidar els deutes tributaris i els altres ingressos de dret públic. El termini de prescripció comença a partir de la realització del fet generador o del naixement de l’obligació correlativa; b) El dret d’exigir el pagament dels deutes liquidats. El termini de prescripció s’inicia amb la notificació de la liquidació; c) La potestat d’imposar sancions pecuniàries. El termini de prescripció es compta a partir del dia en què es comet la infracció”.

Pel que fa a la interrupció d’aquest termini de prescripció de “tres anys”, les tres lleis disposen que “En cas d’interrupció de la prescripció el deutor no perd el temps transcorregut abans de la interrupció” (Llei general de les finances públiques i Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals, modificada per la Llei 6/2005, del 21 de febrer i per la Llei 14/2007, del 20 de setembre) i que “En cas d’interrupció de la prescripció, el que se n’ha de beneficiar no perd el temps transcorregut abans de la interrupció si es reanuda l’inactivitat del creditor” (Llei de bases de l’ordenament tributari).

Per la seva banda, la Llei de la jurisdicció administrativa...