Sentència del Tribunal Constitucional relativa al recurs d'empara 99-9-RE, de 5-11-99.

Causa 99-9-RE

Número de registre: 131-99. Recurs d'empara

Sentència del dia 5 de novembre de 1999

En nom del Poble Andorrà;

El Tribunal Constitucional;

Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal

Constitucional el dia 3 de juny de 1999 pel Sr. Manuel M.

Pujadas Domingo, representant processal del Sr. Antoni

Ubach Mortés, mitjançant el qual interposa recurs

d'empara contra la sentència de data 7 de maig de 1997 de

la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia en

l'expedient 61-F/93, per lesió dels drets fonamentals

protegits per l'article 10 de la Constitució, i atès que

el recurrent sol.licita al Tribunal Constitucional que

"vulgui dictar sentència atorgant empara constitucional

en el sentit sol.licitat en el cos de l'escrit, declarant

la lesió dels drets fonamentals invocats, anul.lant les

sentències recaigudes en la causa penal 61-F/93 i

reposant el recurrent en la plenitud del seu dret

mitjançant l'adopció de les mesures necessàries";

Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41,

88 i 98 c);

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional,

especialment el títol IV, capítol sisè;

Vist el Codi de procediment penal;

Vist el Codi penal;

Vista la Llei qualificada de la Justícia;

Vista la Llei transitòria de procediments judicials;

Vist l'informe del Ministeri Fiscal de data 22 de juliol

de 1999;

Vist l'aute del Tribunal Constitucional de data 18 de

setembre de 1999, que va admetre a tràmit, sense efectes

suspensius, el recurs d'empara interposat per la

representació processal del Sr. Antoni Ubach Mortés;

Vist l'escrit d'al.legacions presentat i registrat al

Tribunal Constitucional, el dia 30 de setembre de 1999,

per la representació processal del Sr. Antoni Ubach

Mortés;

Vistes les conclusions formulades, dintre de termini, per

la representació processal del Sr. Antoni Ubach Mortés i

pel Ministeri Fiscal;

Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Miguel ngel

Aparicio Pérez;

Antecedents

Primer

Amb data 15 de juliol de 1993, el Consell General va

interposar davant el batlle francès una denúncia en

relació amb certes irregularitats detectades en la

disposició i en les inversions efectuades amb les

reserves dels fons de vellesa de la CASS, pel director de

l'entitat, Sr. Antoni Ubach Mortés; aquesta denúncia va

motivar la incoació del sumari per delictes majors núm.

61-F/93, durant la instrucció del qual es va acordar el

processament del Sr. Antoni Ubach Mortés com a presumpte

autor dels delictes d'apoderament de fons o cabdals

públics, de falsedat en document públic i oficial i

contra l'economia.

Segon

Amb data 23 de maig de 1995, la defensa del processat va

impugnar davant el batlle instructor la legitimació

processal del Consell General per ser part acusadora en

el procés penal i va sol.licitar la impugnació parcial de

la instrucció sumarial, per vulneració de garanties

processals i de drets fonamentals.

Mitjançant aute de data 13 de desembre de 1995, el batlle

instructor va desestimar les pretensions formulades per

la defensa del Sr. Antoni Ubach Mortés. Contra aquest

aute la defensa del processat va interposar recurs

d'apel.lació.

Amb data 7 de març de 1996, el Tribunal de Corts va

desestimar el recurs d'apel.lació quant a la impugnació

parcial de la instrucció, però va acordar la revocació de

l'aute del batlle instructor en relació amb la

legitimació processal del Consell General, en què

desestimava la querella formulada per aquest, ara bé

sense declarar nul.les les actuacions practicades durant

la seva personació. La defensa del Sr. Antoni Ubach

Mortés va formular recurs de súplica contra l'aute del

Tribunal de Corts, el qual fou desestimat.

Tercer

Amb data 12 de juny de 1996, la defensa del processat va

sol.licitar al Ministeri Fiscal la interposició d'un

recurs d'empara per lesió dels drets reconeguts en

l'article 10 de la Constitució al llarg de la instrucció

de la causa.

Amb data 19 de juny de 1996, el Ministeri Fiscal va

denegar aquesta petició, ja que no s'havia esgotat la via

jurisdiccional ordinària.

Quart

Amb data 29 de juliol de 1996, el batlle instructor va

concloure el sumari, que va remetre al Tribunal de Corts,

i va acordar una mesura de presó provisional per al

processat, Sr. Antoni Ubach Mortés.

Cinquè

Amb data 28 d'agost de 1996, el Ministeri Fiscal va

presentar el seu escrit de qualificació provisional, en

què acusava el Sr. Antoni Ubach Mortés i el Sr. José

Manuel Rodríguez García com a coautors del delicte

continuat d'apoderament de cabdals públics i dels

delictes contra l'economia i de falsedat en documents

oficials.

Sisè

Per escrit de data 5 de setembre de 1996, la defensa del

processat va sol.licitar al Tribunal de Corts la

revocació de l'aute de conclusió del sumari i la pràctica

de noves diligències, així com uns pronunciaments en

relació amb la competència del batlle instructor.

Amb data 4 d'octubre de 1996, el magistrat ponent del

Tribunal de Corts mitjançant aute va desestimar totes

aquestes pretensions.

Setè

Amb data 8 de novembre de 1996, la defensa del Sr. Antoni

Ubach Mortés va formular escrit de qualificació

provisional i va plantejar un seguit de qüestions

qualificades com a prèvies de procedibilitat d'acord amb

l'article 151 del Codi de procediment penal, que feien

referència a presumptes vulneracions de drets

fonamentals, i va sol.licitar, doncs, un pronunciament

previ del Tribunal de Corts.

Vuitè

L'inici de les sessions del judici oral va tenir lloc el

dia 13 de novembre de 1996. El president del Tribunal de

Corts va posar de manifest que les qüestions prèvies

plantejades per la defensa feien referència a presumptes

vulneracions de drets fonamentals en la pràctica de

diligències sumarials, qüestions que serien examinades i

contestades en el moment de dictar-se sentència.

Novè

Amb data 25 de novembre de 1996, el Tribunal de Corts,

després de desestimar de manera fonamentada totes les

qüestions prèvies plantejades per la defensa en relació

amb la vulneració de drets fonamentals, va acordar

mitjançant sentència, condemnar el Sr. Antoni Ubach

Mortés com a autor d'un delicte major continuat

d'apoderament de cabdals públics i d'un delicte major

continuat de falsedat en document oficial, sense la

concurrència de circumstàncies modificatives, a la pena

de 9 anys de presó ferma, i el va absoldre dels delictes

contra l'economia.

Contra aquesta sentència la defensa del Sr. Antoni Ubach

Mortés va formular recurs de suplicació davant la Sala

Penal del Tribunal Superior de Justícia.

Desè

Amb data 20 de desembre de 1996, la representació

processal del Sr. Antoni Ubach Mortés va presentar el

recurs d'empara 96-8-RE davant del Tribunal

Constitucional contra l'aute de data 29 de novembre de

1996 dictat pel Tribunal de Corts en el marc del

procediment previst en els articles 5 i següents de la

Llei transitòria de procediments judicials, aute que

denegava la llibertat provisional sol.licitada, per

presumpta vulneració del dret a la llibertat recollit a

l'article 9 de la Constitució. El recurs fou rebutjat,

per sentència de data 13 de març de 1997, per considerar

que resoldre sobre la fórmula més adequada per al còmput

dels terminis processals pertany a un àmbit

d'interpretació jurídica de rang legal que correspon per

definició als òrgans judicials ordinaris.

Onzè

Amb data 7 de maig de 1997, mitjançant sentència, la Sala

Penal del Tribunal Superior de Justícia va desestimar

totes les al.legacions efectuades pel recurrent sobre les

preteses lesions de drets fonamentals i va acordar

estimar parcialment el recurs de suplicació, absolent

únicament el processat del delicte de falsedat relatiu al

lliurament de la certificació signada per l'altre

processat, Sr. Isidre Baró Cabanes i confirmant la resta

de la condemna.

Dotzè

Amb data 15 de maig de 1997, la representació processal

del Sr. Antoni Ubach Mortés es va dirigir al Ministeri

Fiscal sol.licitant la interposició d'un recurs d'empara

davant del Tribunal Constitucional, per considerar que la

sentència del dia 7 de maig de 1997 dictada per la Sala

Penal del Tribunal Superior de Justícia li havia vulnerat

els drets reconeguts a l'article 10 de la Constitució.

Tretzè

Amb data 26 de maig de 1997, el Ministeri Fiscal va

acordar la interposició del recurs sol.licitat, "... als

efectes de possibilitar que sigui aquest Tribunal qui

(...) declari si s'han produït o no aquestes lesions en

el decurs del procediment...", tot i no compartir les

al.legacions i les pretensions de la representació

processal del condemnat, Sr. Antoni Ubach Mortés.

Catorzè

Amb data 10 de juliol de 1997, el Tribunal Constitucional

va inadmetre a tràmit el recurs d'empara 97-2-RE, per

considerar que no s'ajustava al contingut de l'article 94

de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional per

haver estat interposat pel Ministeri Fiscal de forma

discrecional i per estar fonamentat només a evitar una

eventual manca d'imparcialitat.

Quinzè

Amb data 23 de juliol de 1997, el Ministeri Fiscal va

presentar recurs de súplica contra l'aute d'inadmissió

esmentat, ja que va considerar que no es demanava al

Tribunal Constitucional un pronunciament sobre una

eventual manca d'imparcialitat del Ministeri Fiscal, sinó

sobre el fons de les lesions constitucionals al.legades

per la representació processal del Sr. Antoni Ubach

Mortés.

Amb data 17 de setembre de 1997, el Tribunal

Constitucional va acordar rebutjar el recurs de súplica

perquè no es complien els requisits per interposar el

recurs d'empara previstos a l'article 102 c) de la

Constitució.

Setzè

Com a conseqüència de l'entrada en vigor de la Llei

qualificada de modificació de la Llei qualificada del

Tribunal Constitucional, aprovada el dia 22 d'abril de

1999, i concretament en aplicació de la seva disposició

transitòria tercera, el dia 3 de juny de 1999 la

representació processal del Sr. Antoni Ubach Mortés va

presentar recurs d'empara, contra la sentència de data 7

de maig de 1997 de la Sala Penal del Tribunal Superior de

Justícia, per presumpta lesió dels drets fonamentals

protegits per l'article...