Sentència del Tribunal Constitucional del 22-12-2015 relativa al recurs d'empara 2015-31-RE.

• Fecha: 22 Diciembre 2015
• Fecha de publicación: 20 Enero 2016
• Número de Gaceta: 6

Causa 2015-31-RE
(SPAAJ i APSJ c/ Principat d' Andorra)

Sumari

Número de registre 372-2015. Recurs d' empara

Sentència del 22 de desembre del 2015

En nom del Poble Andorrà;

El Tribunal Constitucional;

Atès l' escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 14 de setembre del 2015, per la representació processal del Sindicat del Personal adscrit a l' Administració de Justícia i de l' Associació Professional de Secretaris Judicials, mitjançant el qual interposa un recurs d' empara contra l' aute de l' 11 de desembre del 2014, dictat per la Batllia de Guàrdia, i contra la sentència del 23 de juliol del 2015, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en el marc del procediment urgent i preferent, per una presumpta vulneració del dret a obtenir una resolució fonamentada en Dret, reconegut a l' article 10 de la Constitució i, subsidiàriament, del dret a la llibertat sindical, reconegut a l' article 18 també de la Constitució, i atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l' empara sol·licitada, que declari la vulneració del dret constitucional contingut a l' article 10 de la Constitució i que ordeni la retroacció de la causa al moment del pronunciament de la sentència impugnada. Subsidiàriament, demana que s' atorgui l' empara sol·licitada, que declari la vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical, reconegut a l' article 18 de la Constitució, i que ordeni la reposició de les entitats recurrents en la plenitud dels seus drets, adoptant les mesures necessàries que portin a aquest fi, tal com disposa l' article 92.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional. Finalment, en qualsevol dels dos casos, demana que es condemni als defenents al pagament de les costes processals, incloent honoraris d' advocat i de procurador;

Vista la Constitució, especialment els articles 10, 18, 41, 88 i 98 c);

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;

Vist l' aute del Tribunal Constitucional del 13 d' octubre del 2015, que va admetre a tràmit, sense efectes suspensius, la causa 2015-31-RE;

Vist l' escrit d' al·legacions presentat, el 27 d' octubre del 2015, pel Govern;

Vist l' escrit d' al·legacions presentat, el 28 d' octubre del 2015, pel Ministeri Fiscal;

Vist l' escrit d' al·legacions presentat, el 2 de novembre del 2015, pel síndic general;

Vistes les conclusions formulades, dintre de termini, per les parts i pel Ministeri Fiscal;

Escoltat l' informe del magistrat ponent, Sr. Pierre Subra de Bieusses;

Antecedents

Primer

El 18 de novembre del 2014, les entitats recurrents van formular una demanda, en el marc d' un procediment urgent i preferent, per la vulneració del dret fonamental a la seva llibertat sindical, ja que en la tramitació de l' aprovació de la Llei qualificada 23/2014, de creació i regulació del pla de pensions de la funció pública, no es va convocar la Comissió Consultiva de l' Administració de Justícia (CCAJ) ni la Comissió Consultiva de la Funció Pública (CCFP), ni aquestes van participar de cap forma. Així mateix, se sol·licitava la formulació d' una qüestió d' inconstitucionalitat sobre la Llei esmentada davant el Tribunal Constitucional.

Segon

L' 11 de desembre del 2014, la Batllia de Guàrdia va dictar un aute mitjançant el qual desestimava totes les pretensions d' aquesta demanda.

Tercer

La representació processal de les entitats recurrents va interposar un recurs d' apel·lació contra aquesta decisió i, el 23 de juliol del 2015, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, mitjançant sentència, desestimava el recurs d' apel·lació plantejat i confirmava l' aute de la primera instància.

Quart

El 14 de setembre del 2015, la representació processal del SPAAJ i de l' APSJ va interposar un recurs d' empara contra les decisions que s' acaben d' esmentar, en el marc del procediment urgent i preferent, per una presumpta vulneració del dret a obtenir una resolució fonamentada en Dret, reconegut a l' article 10 de la Constitució i, subsidiàriament, del dret a la llibertat sindical, reconegut a l' article 18 de la Constitució.

Pel que fa a la vulneració del dret a obtenir una decisió fonamenta en Dret, la part recurrent considera que aquesta rau en dos punts. En primer lloc, perquè es van desestimar dues de les proves proposades per aquesta part sense detallar els motius pels quals eren ' innecessàries' . Convé exposar, encara que sigui mínimament, els motius que porten al jutjador a considerar que la prova és impracticable, ja que sense aquest raonament mínim, la part es troba en situació d' indefensió. En aquest cas, no es demana la retroacció de les actuacions, sinó que, per economia processal, se sol·licita al Tribunal Constitucional que acordi la pràctica de les proves I i II desestimades (és a dir, requerir al Consell Superior de la Justícia per tal que aporti la documentació que acrediti la convocatòria de la CCAJ per tal de tractar sobre la Llei en litigi; i, requerir al Govern la documentació que acrediti que les entitats recurrents han estat convocades per la Comissió Consultiva).

En segon lloc, per quina raó els tribunals ordinaris no han donat els motius pels quals es va denegar la presentació d' una qüestió incidental d' inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional. Tant aquesta part, com el Tribunal Superior de Justícia citen la sentència del 8 d' abril del 2013, recaiguda en la causa 2012-26-RE, per fonamentar les seves posicions, i l' extracte sobre el qual es basa el Tribunal Superior de Justícia no aclareix en res els motius de la seva denegació. En aquest cas, la part recurrent demana l' anul·lació de les resolucions impugnades i la retroacció de la causa per tal que se subsani aquesta vulneració.

Subsidiàriament, cas que no s' acordés la retroacció de la causa, pel que fa a la vulneració del seu dret sindical, la part recurrent analitza, en primer lloc, la legitimació de l' APSJ per invocar aquest dret. El Tribunal Superior de Justícia declara sense cap motivació que aquesta Associació no té la naturalesa d' una organització sindical. Nogensmenys, aquesta part aporta la documentació mitjançant la qual afirma que és una associació degudament constituïda i inscrita en el Registre d' Associacions; es va constituir mitjançant escriptura pública l' any 2005, a l' empara de l' article 18 de la Constitució, amb l' objectiu de representar i defensar els interessos professionals dels secretaris judicials, abans de l' adopció de la Llei 33/2008, del 18 de desembre, qualificada de llibertat sindical. Únicament li manca la seva inscripció al Registre d' Organitzacions Sindicals, però tal com disposa la Llei esmentada mateixa, aquesta inscripció és a efectes declaratius i de publicitat, no a efectes constitutius.

En segon lloc, entra en el fons de la qüestió i considera que la conclusió a la qual arriba la sentència en relació amb la convocatòria de la CCFP és incomprensible, precisament aquesta qüestió és litigiosa. Segons el parer d' aquesta part, les entitats recurrents no van ser convocades, ni van participar de cap forma en la Comissió Consultiva; les parts contràries argüeixen l' inversa. Per consegüent, aquesta no és una qüestió pacífica.

D' acord amb la jurisprudència d' aquest Tribunal, cal convocar la CCFP i aquesta no pot ser substituïda per unes reunions prèvies abans la redacció del projecte de llei; amb la creació de la CCFP s' ha volgut dotar de majors garanties, el dret d' audiència i la participació dels actors afectats, per tal que una vegada redactat el projecte de llei i no abans, es doni trasllat a la CCFP amb la finalitat que aquesta emeti un informe.

Cal destacar que l' APSJ no va participar ni en les reunions prèvies, ni va ser tinguda en compte en cap moment pel Govern i no ha pogut, doncs, exercir els seus drets sindicals.

Si la CCFP hagués estat degudament convocada, les entitats recurrents haguessin pogut votar la seva composició i haguessin estat informades dels passos a seguir, fent les aportacions pertinents que afectessin tant a la funció pública en general, com a l' Administració de Justícia en particular. En conclusió, ningú va vetllar pels interessos particulars dels funcionaris de l' Administració de Justícia.

Així doncs, el motiu principal d' aquest recurs rau en la vulneració de la llibertat sindical de les entitats recurrents pel fet de no haver convocat la CCAJ. El Tribunal Superior de Justícia fonamenta la seva decisió segons la qual la convocatòria de la CCFP era suficient en la sentència del Tribunal Constitucional de l' 11 de maig del 2015, recaiguda en la causa 2015-4-RE. Segons el parer d' aquesta part, aquesta jurisprudència no és aplicable a aquest cas, ja que la Llei 23/2014, del 30 d' octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, fa menció expressa dins l' àmbit d' aplicació de la Llei, als funcionaris de l' Administració de Justícia. Afegeix, que el Tribunal Constitucional no s' ha pronunciat en el supòsit en què es va crear per llei una Comissió Consultiva específica per atendre necessitats específiques, d' un col·lectiu específic.

En aquest sentit, es pregunta per què es va crear una CCAJ, quan ja existia la CCFP. Segons el parer d' aquesta part, cada una d' aquestes entitats intenta protegir i dotar de plenes garanties a dues sensibilitats diferents, ja que l' Administració General està associada al poder executiu i l' Administració de Justícia ho està al poder judicial. L' únic requisit establert per la Llei 9/2004, que crea i regula la CCAJ, per tal que aquesta entri en joc, és que la norma objecte d' aprovació tingui relació directa amb l' Administració de Justícia, com és el cas de la Llei que modifica les condicions de jubilació.

En l' exposició mateixa de la Llei 9/2004 esmentada es recull la voluntat de dotar l' Administració de Justícia d' un marc normatiu propi. L' aute de l' 11 de desembre del 2014, en el fons, buida de contingut la norma...