El plenari

• Autor: Antoni Sabater i Tomàs
• Cargo del Autor: Jutge d'apel·lacions

1. Introduccio al plenari

   1. Generalitats

      El judici oral, plenari o decisori, és el vertader procediment criminal. S'hi entra per mitjá de l'aute d'obertura, com alternativa al sobreseíment, a la revocació del sumari, o declaració de falta, baix l'expressió de judici oral. No compren solament els debats o sessions, que serveixen per aportar tot el material en el que s'ha de recolzar la sentencia, sino totes les restants actuacions preparatóries per l'acte del judici.

      El judici oral constitlleix el veritable sistema acusatori, al que serveix d'ajuda el sumari en el període que, com s'ha fet notar, adopta la forma del sistema inquisitiu. El judici oral és la demostració de l'existéncia de la moderna justicia, i en aquest acte processal, públic i en igualtat de condicions, el processat es pot defensar.

      Per a Florian(1) és on culmina el principi de contradicció: és la síntesi processal, l'epíleg, la resolució; en una paraula, en ell es mostra el desenllac del ñus o qüestió del procés.

      Per a Prieto Castro, el judici oral «és el període i moment fonamental del plenari»(1).

      Ramos Méndez, considera que el «judici oral com l'únic escenari de la prova penal», i Saez Jiménez i López(2) el defineixen com aquell judici que «té per objecte l'averiguació i cástig dels delinqüents».

      L'aute d'obertura del judici oral prodlleix els següents efectes: 1er. No poden actuar més parts Acusacióres que les ja personades abans de dictar-se l'aute. 2on. El sumari no pot ésser revocat, i sobre el material factic compres en el mateix, les parts deuen formular llurs pretensions i 3er. Des de qué es dicta aquesta resolució judicial es prodlleix la publicitat del procediment.

      En aquesta etapa processal intervenen tots els subjectes processals (pressupost indispensable de procedibilitat), és a dir, el Tribunal, la part Acusacióra, a la que escau l'exercici de l'acció penal, enfront de la qual és precís que existeixi la part acusada, o sigui, els imputats que hagin estat processats, sens perjudici, si no n'hi ha, de seguir el judici contra les parts acusades civilment. Una particularitat que presenta la llei processal que comentem és que no és preceptiva l'assisténcia a l'acte del debat del processat rebel, a diferencia d'altres legislacions, en qué la incompereixenca condlleix a la declaració de rebel.lia i arxiu del procés, fins que sigui hagut o es presentí; en canvi, al Principat, seglleix el judici pels seus trámits, fins a la decisió final del Tribunal.

      En síntesi, els actes del plenari son: 1er. Aute d'obertura. 2on. Qualificació provisional del fet. 3er. Actes de preparado de la vista oral, i 4art. Celebració del judici oral (confessió dels processats i persones civilment responsables, testimonis, informe pericial, prova documental, informes del Fiscal, Acusaciór, responsable civil i defensors de les parts).

   2. Actes anteriors al judici. Qualificació provisional

      Estatlleix el Codi de Proc. Penal que quan el Tribunal mani celebrar el judici oral i la pretensió fiscal fos la de revocació del sumari, el Tribunal tornará la causa al Ministeri Fiscal, per a la seva qualificació. (Art. 146)

      Amb l'escrit de qualificació jurídica provisional s'inicien la fase del plenari i el comencament de l'exercici de l'acció penal per les parts Acusacióres, basant-se en les dades d'investigació i comprovació obrants en els sumari, per bé que els escrits de qualificació tindran el carácter de provisionals, perqué no poden convertir-se en definitius fins que les proves practicades en el judici oral corroborin tot alló actuat en el sumari, perqué, si aporten nous elements, les parts hauran de modificar les conclusions(3). La qualificació jurídica, serveix de «titulus condemnatoris», perqué el Tribunal no pot prescindir d'ella en la Sentencia(1), i tan sols pot eludir-la fent ús de la facultat que li atorga l'article 169.

   3. Necessitat de Pescrit de conclusions

      Amb la formulació de l'acusació per mitjá dels escrits de conclusions provisionals, comenca la relació jurídica processal, perqué fins aquest moment no s'exercita la vertadera acció penal, és a dir, no es formula la pretensió.

      La necessitat de presentar l'escrit de conclusions en el plenari, és indiscutiblement preceptiva perqué sense el mateix no es pot iniciar el judici oral, ates que no poden delimitar-se els punts de procedibilitat del juici oral.

   4. Forma de l'escrit de qualificació

      La llei de procediment penal no determina el contingut de l'escrit de qualificació; entenem que de «lege ferenda» seria necesari prefixar-ho a fi d'evitar que es prodlleixi.

2. Qualificació legal, determinant el tipus de delicie que constitlleixin.

3. Participado del processat o processats en els fets.

4. Circumstáncies atenuants, agreujants o eximents concurrents.

5. Proposició de les proves de qué intentin va1er-se les parts, presentant al mateix temps la llista dels testimonis i dels perits.

6. Penes a imposar, en funció a la participado delictiva(2). pel que respecta a l'objecte civil del procés penal, les conclusions hauran de contenir els següents punts:

1. Restitució.

2. Reparació dels danys.

3. Indemnització de danys i perjudicis.

4. Persona o persones civilment responsables.

   Disposa l'article 147 que, qualificada la causa pel Fiscal, en el cas de l'article anterior, o en el supósit de l'article 136, els autes serán posats de manifest en la Secretaria del Tribunal, pel termini de dos dies i amb la finalitat de formular l'escrit de qualificació, a Tactor civil, ais defensors dels processats i a les terceres persones civilment responsables o ais seus advocats.

   En els escrits de qualificació es proposaran les proves que vulguin practicar-se en l'acte del judici oral (Art. 149). Per una corruptela processal molt arrelada, en lloc de posar de manifest el sumari en la Secretaria del Tribunal, com ordena el transcrit article, es dona fotocopia del mateix, 90 que reporta com a conseqüéncia una pérdua de temps pel personal de la Secretaria i, endemés, que els escrits de qualificació dels advocats no es presentin gairabé mai dintre del termini disposat.

   5. Modificado de les conclusions. Conclusions definitives

      El carácter indisponible del procés penal impedeix que tant el Ministeri Fiscal com les altres parts, quedin vinculades per les seves própies al.legacions; d'aquí que puguin modificar les conclusions de llurs escrits provisionals i formular-ne de noves en l'acte del judici; el motiu és que han de recolzar-se, per a formular-Íes, en el material instructori aportat pels Batlles, i és obvi que aquest pot quedar desvirtuat o modificat durant la práctica de les proves practicades en el judici oral.

      En conseqüéncia, poden donar-se tres supósits:

      1er. Que les proves hagin confirmat les conclusions provisionals.

      2on. Que apareguin, de les proves practicades, alteracions o modificacions substanciáis sobre els fets, circumstáncies i participado en l'acte delictiu, i

      3er. Que de les proves practicades resulti completament justificada la inculpabilitat del processat.

      En el primer cas, s'elevaran a definitives les conclusions provisionals. En el segon, s'hauran de modificar, formulant-ne d'altres noves i definitives. I en el tercer supósit, també procedirá modificar les conclusions, retirant l'acusació. Per bé que no poden modificar-se les conclusions provisionals sense límit, ja que forcosament s'hauran de respectar els fets i l'imputat. El nucli essencial dels fets s'ha de mantenir inalterat, pero podrá modificar-se la qualificació del delicte, la participació, les circumstáncies, la pena, etc. etc.

      La persona de l'imputat no es podrá variar per la manca de processament previ.

   6. Retirada de l'acusació pel Ministeri Fiscal

      El problema que planteja la retirada de l'acusació pel Ministeri Fiscal, és la de si el Tribunal resta o no vinculat per l'abandó de l'exercici de l'acció penal, i si la retirada pressuposa pel Tribunal una prohibició de condemnar, malgrat tingui la convicció de qué el subjecte passiu sigui un criminal.

      El sistema alemany obliga al Ministeri Fiscal a mantenir l'acusació, fins i tot contra les seves propies conviccions. El francés, desvincula el Tribunal de la retirada de l'acusació; per tant, encara que l'acusació abandoni l'acció penal, el Tribunal pot apreciar lliurement el resultat de les proves i condemnar, si escau. Per últim, algún altre sistema soluciona la qüestió en el sentit de qué, una vegada iniciat el procés, el Tribunal, igual que en el supósit anterior, queda desvinculat de la retirada de l'acusació.

      Per resoldre aquesta qüestió en el nostre sistema penal andorra, escau considerar els principis que informen el Codi de Procediment Penal, i que son, com explica l'exposició de motius de la mateixa, els principis d'acusació i d'igualtat de les parts entre d'altres; per consegüent, l'exercici de l'acció penal correspon al Ministeri Fiscal o a les parts Acusacióres, per aplicació del principi «nemo iudex sine actore», o aquell altre de concepció tan precisa, «iudex iudicat secundum allegata et probata partium», tot el qual suposa, en virtut d'aquests cardinals principis que sense acusació el Tribunal manca de jurisdicció per dictar sentencies condemnatóries, i, 50 que és el més greu i funest, que la retirada de l'acusació, que, en tot cas, tan sols pot produir Terror de sostreure a la pena, com innocent, el que és culpable que condemnar com a culpable al que en realitat és innocent.

      També es pot condemnar per més d'un delicte si tan sols s'acusa per la comissió d'un de sol; aixó no obstant, hi ha la possibilitat de condemnar per altre delicte si s'acusa per una contravenció penal; també es podrá condemnar, malgrat la retirada de l'acusació en el judici oral, si l'acusació, pressupost indiscutible i obligat de la procedibilitat, ha estat formulada en l'escrit de qualificació provisional, encara que després es retiri. Potser la solució al problema de l'abandó de l'acusació, o de qué s'acusi per delicte distint del que resulti comprovat en l'acte del judici, o no s'aprecií alguna circumstáncia...